gene va trobar la inspiració que necessitava per donar forma a aquest relat.
Un bon dia l’Ajuntament de Barcelona va convocar una cursa molt original. A davant de la polèmica entre fer servir el metro o el bus i la gran diferència d’opinions, sobre la velocitat de l’un o de l’altre va decidir organitzar el que va anomenar la gran cursa. Sortiria de la Plaça de Catalunya i acabaria al Passeig de Colom. El bus circularia per dalt del carrer i el metro per baix. Una pantalla gegant deixaria veure les imatges del metro. El rebombori va ser espectacular. Els xofers del bus i del metro es varen oferir de manera massiva per poder fer de conductors. La gran quantitat de voluntaris va obligar a la Regidoria de Mobilitat a fer unes oposicions per seleccionar els candidats més vàlids. Mentrestant, es va fer una gran publicitat penjant cartells a tots els comerços de les Rambles, donant la notícia per Catalunya Ràdio i també per TV3. Per altra banda els botiguers es varen alegrar de la idea, doncs això portaria molta gent a la zona. La pretensió de l’Ajuntament era netejar les Rambles d’obstacles. Per unes hores no podria haver-hi els bancs per prendre el sol, s’haurien de fer fora els homes “estàtua”, s’haurien d’arraconar les parades de flors i d’ocells, els bars no podrien muntar les seves terrasses exteriors i sobretot hauria de quedar ben net de gent i de cotxes... L’Ajuntament va rebre moltes crítiques perquè molta gent deia que era una bogeria. La Regidora de Mobilitat ho va justificar dient que era una campanya per promoure la utilització del transport públic i demostrar que a les Rambles també es pot respirar bé. Es va programar per un dissabte a la tarda i va arribar el gran dia. Es varen posar unes tanques metàl•liques a tot el recorregut i les Rambles estaven plenes de gom a gom. Es va donar el tret de sortida. El bus va fer una arrencada espectacular digna d’en Fernando Alonso. Per contra el metro va ser una sortida més lenta però després va agafar una velocitat més alta que el bus. El públic seguia la cursa entusiasmat, tant en directe pel que fa al bus, com a través de la gran pantalla en que es veia el metro... L’arribada al Passeig de Colom va ser com si fos la d’un fórmula-1. Varen entrar en línia de meta gairebé al mateix temps. L’efecte òptic va fer que semblés que tots dos vehicles havien de caure a l’aigua del port... No hi va haver-hi un guanyador clar. Només va guanyar l’espectacle esportiu i la gran netedat de l’aire de les Rambles.