Un dia pel matí una nena que es deia Sara, s’anava sola a l’escola però era la seva primera vegada que hi anava amb bus. La Sara va esperar molt de temps. Va arribar el autobús nº 12, i pensant que era el nº 21 que era el que havia de prendre, el va agafar. Ella pensava per dins:
- Que llarg el recorregut, amb l’avia era mes curt, i normalment hi havia gent i aquí no n’hi ha ningú.
Desprès de 2 minuts es va quedar dormida. I quan es va despertar va veure que estava en un món que no existia. Ella pensava que era l’escola perquè hi havia un edifici molt gran. No veia be. Perquè la setmana que ve li posarien ulleres. Desprès es va donar conta que no era l’escola , no sabia on era i va dir:
- Oh, no, m’he perdut!
Va començar a córrer a veure si trobava a algú però no hi havia ningú. No sabia a qui preguntar on estava, ni quina hora era ... ?
Va passar un estona i es va tranquil•litzar una mica perquè de casa havia sortit molt aviat i li sobrava temps. A una tenda hi havia un rellotge però no es movia, a la tenda del costat igual, cap dels rellotges que hi havia no anaven, o es que s’havien parat ?
Va anar visitant tot, com si fos una turista, i totes les tendes de joguines que trobava estaven obertes, i no hi havia ningú. Podia agafar el que sigui i no tindria gana ni set. És el somni d’un nen/a agafar el joguines que vulguin i menjar el que volguis quan volguis. Va seguir visitant tot, era molt gros, era enorme.
La Sara va arribar a una casa enorme i quasi que feia por, i va sortir corrents.
Quan ja estava lluny de la casa es va trobar amb una nena que li va dir :
-Vols jugar amb mi? Es que m’avorreixo.
La Sara li va dir que si i també li va preguntar:
- Com et dius?
Ella va dir:
- Em dic Patrícia. I tu ?
La Sara va dir:
-Em dic Sara. Com has arribat tu aquí?
La Patrícia va dir:
- He arribat perquè volia prendre el bus nº21. Em vaig quedar dormida i vaig baixar del autobús i vaig veure que no era el bus nº21 sinó que el nº12. I ara estic aquí. I com has arribat tu aqui?
-Igual- va dir la Sara. Jo avui havia d’anar al col•legi però per aquest problema no he pogut anar.
-Jo també. Ja s’està fent de nit, jo vaig a buscar un lloc per dormir- va dir la Patrícia.
-Jo t’acompanyo- va dir la Sara.
Juntes es van quedar a dormir en una tenda de matalassos.
És van despertar les dos i estaven al mateix lloc, al autobús, però no s’en recordaven de res. I van seguir la vida normal i corrent.
Per compartir aquest relat copia i enganxa aquest link en un missatge instantani o correu electrònic.