Conte dins d’un metro (TMB)
Un dia d’estiu una colla d’adolescents amb mala cara va entrar al metro. Acompanyada per una dona que semblava ser una boja (per la manera que anava vestida). Més enrrera estaven uns hippies que anaven molt calmats. Tots es dirigien cap al mateix lloc, a la línia 4. Tots, la colla, la boja i els hippies, arribaven molt justos de temps de manera que es van tancar les portes. La colla va picar cops a la porta perquè s’obrís, la boja es va posar a xisclar i els hippies van parar-se per explicar-li al conductor perquè havien d’agafar el metro i que era molt important. El conductor estava a punt d’explotar-li el cap i va parar el metro per deixar entrar a la gent. Després el metro va engegar. Hi havia uns passatgers que estaven molt espantats després de tot això. Resulta que aquests individus, la colla, la boja i els hippies, no es portaven massa bé. La colla va començar a donar cops a tot arreu, els hippies calmaven a la colla perquè no fessin soroll i la boja reia. No es portaven gens bé entre ells! La gent atemorida del tot baixava del metro abans de que passés alguna cosa pitjor encara. En el moment que sortia la gent atemorida del metro ja començava a encomanar-se un rumor de que el metro aquell on havien viatjat era ‘’El tren dels estranys’’ Perquè només la gent molt estranya s’atrevia a pujar a aquell tren. El metro s’anava buidant cada vegada més sobretot perquè els individus ‘’estranys’’ van espantar a la gent encara més. La colla criticava i insultava a la pobre gent, la boja quasi es tirava a la meitat de la via, en canvi, els hippies explicaven coses estranyes que incomodava molt a la gent que quedava en el vagó. Aquest grup d'estranys era capaç d'aconseguir el que vulguessin quan s’ho proposaven... Aquell any els Transports Metropolitans de Barcelona havien tingut mala sort. Això no podia seguir així, havien de trobar una solució depressa, pensaven els empleats del TMB .Totes les estacions de metro eren gairebé buides. Els empleats del metro estaven intentant trobar una solució per aquest gran problema desesperadament. El cap d’estació va demanar a tots els empleats que l’informessin si veien a algun passatger. Després de moltes hores esperant a que passes pel metro algun passatger, a la fi va arribar una mare amb uns bessons, un noi i una noia. Amb molta normalitat van pujar al tren. De seguida els empleats van anar a informar al cap d’estació. Mentrestant estava la colla de dolents asseguda amb mala cara al metro a punt d’obrir la boca per amenaçar, la boja s’estava enfilant damunt una barra i els hippies estaven convidant a tothom a meditar junt a ells en mig del vagó. Llavors va començar tot el caos, la colla picava cops a la porta i la foradava, la boja s’estava llençant per terra i els hippies cridaven coses que no s’entenien, coses de pau i amor al món. La mare no deia res, era estrany no semblava gens espantada. Els bessons van sortir del cotxet i va dir la noia:- Això no es fa! No sigueu dolents! I va afegir el noi:- Jo i la meva germana només tenim 3 anys però sabem que aquestes coses no es fan! La mare es va quedar amb la boca oberta sense poder dir res. Després de que els bessons els haguessin renyat aquests es van penedir, fins i tot van prometre als bessons que no ho farien mai més. Els bessons van somriure. Ara ja s’havia solucionat el problema. Qui ho hagués endevinat? Al final, nosaltres, els nens hem sigut de gran ajuda.
Per compartir aquest relat copia i enganxa aquest link en un missatge instantani o correu electrònic.