Trobo amics en el metro
19 de Febrer , 2010
Soc la tercera persona mes rica del mon. Un dia el meu pare hem va dir que ja no tenia diners. I vaig tindre que anar en metro . Estava fastigós , amb rates . Però a sobre viatja amb gent orgar-se el nas i tocar la barana del metro, tocar es cul i tocar el metro. En un monet em van estampar contra una paret, casi vomito sols faltaria que em toquessin uns d’ells persones porques . Vaig abrivar a casa i li vaig preguntar al meu pare si torneria a viatjar en metro . Quan vaig escoltar que va dir que si casi en desmaio . No mho podia creure.
Al dia següent vaig tornar al m’atroba ser a un pitjor un senyor em va atracar, em va dir :
Donam tot el que tens o si no et mato . va dir el atracador .
Jo li vaig donar 1000 la paga de tots. Però no acabar així , em van dir surt tonta em van pegar una bufetada per emportar sense voler a una avia. Jo ja pensava que el mon es queia sobre i un noi em va ajudar amb una amiga . Ell em va dir si estava bé . Jo li vaig dir que si . La noia em va invitar a na Fanta i unes patates . No li vaig invitar a res perquè m’avien atracat. Li vaig demanar el telèfon i vam quedar un dia . Quan vaig arribar a casa vaig saludar a el meu pare i mare i vaig anar a la habitació a escriure al meu diari .
Vaig posar La vida pot ser cruel algunes vagades però altres es el millor regal del mon. Tens que pensar que a tothom te una mala jugada però el amics mai to faran.
El dia que vaig quedar amb els meus amics Alex i Raquel vam anar a un parc parlar una estona . Vam parlar i vam jugar amb pilota , ja que sols tenim 11 anys i tenim que madurar pas a pas. I al jugar amb ells no era la que sempre guanyava , amb ells vaig sempre que ells no son els meus amics per diners si no perquè els caic bé . No lis queia bé perquè tinc si no per com soc. A cavo de comprendre perquè no tenia amics perquè era una mal educada i presumia dels diners. Ara mateix no soc un monstre com abans ara soc una persona com deuria aver sigut abans .
27 de Febrer , 2010
Avui desprès de quedar amb uns amics del cole vaig anar casa el meu pare me estba esperant amb una somriure en la car i molt conten hem va dir :
Ets rica de nou sol . Va dir emocionat , casi plora de la emoció.
Jo preferia ser com abans però amb vaig proposar ser com ara. Però ham vaig enterrar duna mala noticia Alex i Raquel estaven en coma. Per sort em van dir que es recuperarien si no sortia malament . Això va ser la única noticia bona d tot el dia . 2 dies en coma es van recuperar i vam continuar sent amics com abans . Paro no tant amics ja que encara que amb vaig tornar una miqueta presumida.
Para compartir este relato, copia y pega este enlace en un mensaje instantáneo o un correo electrónico