Un bon día d’estiu me’n vaig anar a buscar el metro per a visitar monuments de Barcelona.
Vaig agafar la línia 5 que anava a la Sagrada Familia, quan estava entrant al metro, i buscant un bon seient, hem va cridar l’atenció un senyor que és disposava de seure devant meu amb una inmensa barba.
- Quina sorpresa !!! però... Si és Antoni Gaudí !!! - vaig exclamar.
- Hola Alexandra ! Ara coneixerás la meva obra - va dir. I tot seguit va desapareixer. Encara emocionada vaig sortir del metro, i just d’avant meu estava la maravellosa Sagrada Familia.
Després vaig agafar la línia 4, amb l’íntenció de vaixar a Jaume I, i quan ja estava arribant a la parada hem van tocar pel radere, hem vaig girar i...
-Oh!!! Però si és Picasso!!!
Anava amb la seva samarreta de ratlles. I hem va dir:
- Passa, passa! Espero que t’agradin les meves obres d’art. I tot seguit va desapareixer. Encara emocionada vaig passar al seu museu i vaig gaudir del seu estil modernista.
Xucuxucuxu...Corrents, corrents cap a la parada Ciudadella - Vila Olímpica, a la sortida del metro, tot era de color blanc, no és veia res,no és que estigués ennuvulat, era el Floquet de neu que hem venía a buscar.
-Quina tarda més maravillosa he pasat al zoo!!!
Era ja una mica tard i el sol és ponia, corrent hem dirigia cap a la línia 3 fins la parada de Drassanes, quan de sobte, entrava al metro un senyor de cabell blanc i tirabusons tapant les orelles.
- Era Cristofol Colon!!!
Va extender el seu dit i va cridar:
-Terra a la vista!!!
I devant meu és trovaba el bonic mar Barceloní i una posta de sol impresionant.
Era molt tard i ja tornava cap a casa perquè había sigut un dia esgotador, al vagó només estava jo i un senyor vellet, prim, moreno i amb un nas una mica gran.
- Hola Alexandra, que no hem coneixes? Que no t’ha parlat la teva mare de mi?
- No – vaig dir.
- Doncs jo sóc el teu besavi Josep- hem va dir.
- A si!!! El que al 1964 és va entallar el nas amb la porta d’un tranvía?-li vaig contestar.
- Exacte, el mateix i he vingut a dirte que tens molta sort de viure a la Barcelona del 2010, amb un dels millors transports metropolitants del món senser. Gaudeix de tot el que et poden oferir!!! Els transports públics t’apropen a la cultura i ha recordar a tots els que hem contribuit a construir l’història d’aquesta ciutat.
El meu besavi ja marxava, és va girar i hem va dir:
- Ah!!! I vigila molt amb les portes.
Para compartir este relato, copia y pega este enlace en un mensaje instantáneo o un correo electrónico