Hi havia una vegada un autobús que sempre havia volgut fer un amic que fos un metro però com que el metro anava per sota terra no es podien veure mai. L’autobús estava fart de portar persones amunt i avall cada dia, i no plegar fins ben entrada la nit, quan el metro plegava ell ja estava dormint i cada dia intentava no adormir-se per poder anar a veure algun metro que passés per allà.
El dia de Nadal l’autobús va tenir una idea ,va pensar que hi podia haver un servei d’autobús que portés passatgers de nit i li va preguntar al seu conductor. Ell i va estar d’acord i aquella mateixa nit ho van provar. Quan va arribar l’hora de fer el torn de nit no parava de pensar en el moment que potser es trobaria amb el metro. Però això no va passar . Encara que hi havia pocs usuaris en el servei de nit,el recorregut que feia anava de punta a punta de la ciutat, des dels barris de muntanya fins a vora del mar, mai tenia temps d’aturar-se en alguna estació de metro per veure un el seu futur amic. Ho va anar intentant durant molt de temps però mai coincidien per poder-se trobar.
Però un dia van canviar les coses va veure en el diari que portava un passatger que, aquella nit, tots els metros funcionarien doncs era la revetlla de sant Joan. Va sortir del pàrquing d’autobusos i va anar a tota velocitat fins la estació de metro, per les escales del metro quasi bé no hi cabia per culpa de la barana. Sense adonar-se’n la va arrancar, i va continuar. Quan va arribar a l’estació de metro estava cansat i tenia tot el capó ratllat. Però quan va veure que hi havia un metro va somriure i va pensar que ho havia aconseguit, va anar a preguntar com es deia i si volia ser amic seu i ell li va respondre que si. Quan van acabar de presentar-se van decidir anar a un país que els metros i els autobusos no existissin. Per arribar al país van fer un tracte amb un vaixell perquè els portés a l’Àfrica. Van viatjar tota la nit i l’endemà al matí l’autobús i el metro estaven a un desert, amb un llac al costat. Però a la ciutat on estaven van veure que faltava un metro i un autobús, també hi havia una estació de metro que estava tota destrossada. Al cap de dos dies tot estava arreglat, el metro i l’autobús es van quedar a treballar a aquella ciutat, portant amunt i avall milers de passatger. Estaven junts i contents. I conte contat ja s’ha acabat.
Para compartir este relato, copia y pega este enlace en un mensaje instantáneo o un correo electrónico