i que seguidament les mirades es creuin, la imaginació es dispari i la líbido també i que no saps per quin motiu, ni tan sols per què havia de ser amb ell, però, ja està fet, li acabes de donar el teu número de mòbil i te l'has mirat amb aquella cara que tú i jo sabem que vol dir tantes coses...
Compartir a:
M'agrada
De fet això és el millor que et pot passar a les hores puntes. Un dia quan vaig entrar al metro algú que venia darrera meu em va donar una empenta i vaig anar a parar directament als braços d'un avi que, pel que semblava, no es va enfadar gaire. Jo, és clar, li vaig demanar disculpes.
Compartir a:
Però no cal ni dir que una trompada a un pobre avi no té res a veure amb fregar-se, com per casualitat, amb algú de la teva edat i que a més t’agradi. No obstant, la meva sorpresa va ser que, una estona després que l’home m’hagués deixat anar amb un somriure, vaig descobrir, perplexa, que m’havien pres la cartera.
Compartir a:
No em podia creure que hagués estat aquell avi de mirada innocent. Quan vaig caure als seus braços i vaig veure que somreia, de primer vaig pensar que era un vell sortit que s'havia alegrat pel contacte amb els pits d'una noia jove i em vaig afanyar a aixecar-me. Però es veu que ell encara havia estat més ràpid que jo.
Compartir a:
Si ja m'ho deia la meva mare, no et refiïs de ningú... però és clar! Si no ens haguéssim de refiar de ningú no podríem somiar amb els rostres que ens atrauen tot viatjant, no fos cas que no fós de fiar i acabés malparada! El cas és que m'havien pres la cartera, i de reüll vaig observar, patint, com s'acostaven uns revisors a demanar-nos amablement la prova que havíem pagat per ser allí.
Compartir a:
Vaig posar-me a tremolar només de pensar que no em creurien. Sort d'una amable noia que ho havia vist tot i em va ajudar a convèncer als revisors. Aixi que sí, a vegades val la pena refiar-se dels altres. Això pensava mentre arribava a la meva parada i decidia que si no ho feia ell, jo mateixa el trucaria.
Compartir a:
Vaig seure per reflexionar. Encara em tremolaven les cames entre una cosa i l'altre. Vaig obrir la bossa i vaig fer un petit inventari. Mòbil, si. Claus de casa, també. Número d'en... d'en... Com es deia? Li havia preguntat el telèfon i no el nom? Feia cara de dir-se Marc. O Bernat, o Roger, però un nom amb aires almogàvers. El cas es que el seu número tampoc hi era, dins la bossa!
Compartir a:
No dins la bossa però, després d'aixecar el cap en direcció al sostre per esbufegar fruit de la desesperació i tornar-lo a baixar, vaig dirigir la meva mirada al terra: i allà reposava un petit paper, doblegat amb estimació, que semblava brillar entre les rajoles del subsòl.
Compartir a:
De nou l'alegría, de nou l'emoció i un tremolor de mans que va fer que patís de no encertar al ficar-me el meu petit tresor a la butxaca. Aquell paperet passava a ser-ho tot: la il·lusió present i un somni de futur.
Compartir a:
Vaig esbufegar, intentant expulsar la tensió que havia patit cercant el paperet, i gràcies a la seva troballa em vaig treure un pes molt gran de sobre. La incertessa de vegades és molt punyetera, però ara ja estava cofoia, tenia ganes de cridar i de moure'm, però vaig guardar les formes i vaig emprendre camí...
Compartir a:
Avís: per problemes tècnics aquest cap de setmana no s'ha seleccionat cap fragment, però la cadena ha continuat en funció del darrer fragment publicat, per tant, totes les participacions han continuat la cadena correctament.
Demà es seleccionarà el final del relat seguint el següent fragment.
Demà es seleccionarà el final del relat seguint el següent fragment.
Uns segons més i ja era a casa. No podia aguantar més, havia de trucar... Encara no sabia què li diria, quan em vaig trobar marcant el número. Un, dos, tres sons. Contesten. Jo, però, em quedo muda, no puc emetre ni un maleït so. A l'altra banda, havia contestat una dona...
Compartir a:
amb dos segons em van pasar per el cap un munt de coses, la dona?, No, era masa jove per ser casat, la germana?, la tieta?, la mare? , Sí, potser sí, la veu no em treia de l'ensurt, per un moment vaig estar a punt de penjar,però, vaig trobar-me responen; Sí, volia parlar emb.... la veu em va tallar.
¡Xavi! es per tú , una noia. Vaig sonriure, m'agradava el nom de Xavi.
¡Xavi! es per tú , una noia. Vaig sonriure, m'agradava el nom de Xavi.
Compartir a:
