LA PITJOR QUARANTENA DE LA HISTÒRIA
Un dia de quarantena, jo era a casa tan tranquil, i llavors va arribar una epidèmia a la ciutat, hi havia coronavirus però mutats per medecines i substàncies químiques que havien provat per desfer-se'n. (Sort que érem a casa, perquè si no ens hauríem infectat). Hi havia molts coronavirus de dos a tres metres de diàmetre (i aquests eren els normals), també n'hi havia de cinc a sis metres i els virus mare de vint a trenta metres.
Els petits intentaven entrar a casa, però no podien perquè a part que teníem les finestres tancades i barrades, eren massa grans.
Llavors em va passar pel cap sortir de casa amb una mascareta reforçada, cinc pots de desinfectant, un vestit especial (no espacial) i la millor sort de món (mentida).
Quan vaig sortir al carrer, cap virus s'hi va fixar, em vaig preguntar per què no em perseguien si casa meva era la que més virus tenia per fora, vaig pensar que seria perquè estaven intentant entrar a la casa. Quan portava una estona caminant, vaig veure un virus mare de prop i vaig córrer espantat, però el virus ni se'n va adonar.
Seria perquè no em veia, o perquè no volia seguir-me?
Bé, el tema és que no em va seguir.
Quan tornava cap a casa em vaig trobar un virus mitjà que em va agafar, em va infectar i llavors em vaig despertar al meu llit, acabava de tenir un malson, però semblava tan real...
Categoria de 8 a 12 anys. Sta. Tresa de Lisieux