Calleu, jo això no m'ho crec!!!
Un molt bon dia de sol, una família d’un pare, una mare i la seva preciosa filla, la Júlia, van anar al parc, estaven molt contents! Perquè ja havia arribat l'estiu. Quina calor feia!
La Júlia tenia moltes ganes d’anar al parc ,així que hi van estar moltes hores…Però no hi havia ningú!!!
PARE: Que estrany ,no hi ha ningú!!!
MARE: Jo tornaria a casa, és molt estrany i, a més, he de fer el dinar!
PARE: Sí millor, jo vull anar a jugar al meu joc preferit…”LAÇA”
JÚLIA: Pare, sembles una criatura, va tornem a casa!
La família tota contenta, va anar cap a casa seva!
FAMÍLIA: “TRI LO RI LI RI”
Cantaven mentre anaven a casa...
Quan van arribar a casa...Tots van anar directe a les coses que havien de fer...Mirar la tele, jugar a l’ipad, fer el dinar i moltes altres coses…
Quan van acabar de dinar, la seva filla va anar directe a jugar amb l’ipad, la mare i el pare tenien ganes de mirar el telenotícies, així que ho van fer...Quan es van assabentar que hi havia un virus, anomenat coronavirus que s’estava escampant per tot el món...!
El pare i la mare el primer que van fer va ser, mirar-se als ulls cara a cara, i llavors es van mirar la seva filla!
PARE I MARE: Filla, hi ha un virus que s’ha escampat per tot el món, nosaltres estem en perill! És molt probable que sí, perquè hem sortit a fora, al parc.
La Júlia molt enrabiada va dir: -Calleu, jo això no m’ho crec!
I de sobte es va sentira algú que parlava. Era el president, deia que no podrien sortir de casa durant molt de temps, que no se sabia, no ho sabien ni els científics!!!
La Júlia ja de sobte s’ho va creure, perquè sentint el president, era evident que aquella situació era molt greu!
Quan la Júlia s’ho va creure estava molesta… L'endemà ja estava més contenta perquè quan es va despertar , va mirar per la finestra i es va trobar una gran sorpresa!! Li havien preparat un parc gegant al jardí, ella, tan emocionada, hi va anar corrents, quina emoció!!! S’hi va passar tot el dia, fins i tot els pares hi van jugar!
El dia següent van provar de fer trucs virals, de paper de vàter, posaven dos plats de farina i n'hi havia una que deia qui és més alegre, qui és més...i tu havies de tombar el cap de qui és el més...i llavors s’embrutaven de farina. Quina gràcia quan la mare es va embrutar!
“ELLS FEIEN TOT EL QUE PODIEN PER COMBATRE EL VIRUS”
El virus s’anava escampant per tot el món, cada dia hi havia més morts, això no podia continuar més!!!!
Al final el virus va arribar al seu barri, i estaven molt espantats, unes quantes morts va provocar, cada vegada els pares estaven més espantats.
Un molt bon dia de sol, la Júlia i el seu pare varen anar a fer un pastís de xocolata desfeta, quan van veure que el covid 19, és a dir, el coronavirus, entrava per la finestra. El pare no se n'havia adonat!
JÚLIA: Mira, pare, corre!
El pare, espantat i a la vegada confús, va anar directe a agafar la cinta adhesiva, tapaven les finestres perquè no entrés.
PARE: Va, Júlia, afanya’t, ha de quedar tot tancat i barrat!
Al final ho van aconseguir ,no va entrar. La mare no se n'havia adonat.
Al cap d’un temps es va acabar tot, el coronavirus es va enganxar amb la cinta adhesiva que havien posat la Júlia i el seu pare. Els científics van descobrir que la seva trompa lila s’enganxava fàcilment i aquella va ser una bona solució per evitar que es posés a casa de la gent a fer la guitza.
La Júlia i els seus pares, amb l’ajuda de la cinta adhesiva, van viure feliços i van menjar anissos!!
Categoria de 8 a 12 anys. Escola Pia d'Olot