La flor de colors
Fa molt temps hi havia en el món un virus que es deia corona, i encara que el seu nom sembli bonic, era un virus horrible que contagiava molta gent, es posaven malalts i molts es morien.
Per això, tothom es quedava a casa tot el dia per no contagiar-se. Estaven tota l’estona davant la tele, el mòbil, l’ordinador… i només sortien els que treballaven al camp per produir fruites, verdures i cereals.
Les famílies que treballaven al camp no volien sortir, però ho havien de fer per poder sobreviure.
Hi havia un matrimoni amb dues filles, la Martha, de deu anys, i la Sara, de 9. Tots quatre anaven cada matí al camp a cuidar el blat i també a collir fruita i verdures. Del blat en feien farina, i de la farina pa.
Un dia, com cada matí, van anar a buscar fruita al camp. La Martha i la Sara buscaven herbes aromàtiques pels voltants d’un rierol quan de sobte la Martha va exclamar:
-Mira quina flor més bonica! Té tots els colors de l’arc de Sant Martí i brilla molt!
Les dues nenes van anar a mirar aquella flor tan brillant i plena de colors. Quan s’anaven apropant, les nenes van sentir una olor tan dolça, aromàtica i bonica que, de sobte, es van sentir plenes d’energia, força i salut i van tenir un desig molt fort de trobar-se amb amics, jugar junts i parlar amb gent.
Les nenes van decidir atrapar aquella olor tan bonica. Van agafar un pot de vidre i el van posar damunt la flor. Després d’esperar una estona, van treure el pot de la flor i el van tapar per guardar-ne l’aroma.
La família va tornar a casa i més tard la mare els va dir que l’àvia s’havia contagiat del coronavirus.
L’endemà, les nenes decidiren no anar al camp i visitar a l’àvia amb el pot amb l’olor de la flor. A ca l'àvia li van donar el pot. L’àvia mirava estranyada el pot i va dir amb un fil de veu:
-Per què em regaleu un pot buit?
Les nenes sense respondre van obrir el pot i van posar-lo sota el nas de l’àvia. Amb aquella olor tan meravellosa, l’àvia, en un tres i no res, es va sentir molt millor. Va dir a les nenes que tenia més energia i força. Les germanes van tornar a casa contentes.
L'endemà, totes dues van recordar que era la diada de Sant Jordi i van anar al camp a collir roses. Llavors van anar a mirar com estava la meravellosa flor i van veure que havia crescut una altra flor. Van trobar que la primera flor s’estava pansint. Les nenes van tallar-la i després van tornar a casa.
La mare els va dir que l’àvia s’havia recuperat i que volia sortir de casa i trobar-se amb amics. La Martha i la Sara van preguntar-se com l’àvia s’havia pogut recuperar tan de pressa.
De sobte, la Sara va exclamar:
-És perquè ha olorat la flor!
Les nenes van anar a explicar-li-ho tot a la mare, i ella va dir:
-Martha i Sara, porteu la flor a la meva amiga infermera!
Les nenes van portar la flor a la infermera, que la va donar a un nen malalt perquè l'olorés. Després d’unes hores, el nen es va trobar molt millor, ple d’energia i ganes de sortir de casa.
La infermera va dir que portessin la flor al laboratori d’uns científics que estaven intentant fer una vacuna pel virus. Els científics, amb la flor, van fer una colònia que serviria de vacuna per als malalts de coronavirus.
En van posar un potet davant de la porta de cada casa. Les persones, en obrir-lo i trobar el pot de colònia, l’obrien i l'ensumaven.
D’aquesta manera tots els que estaven malalts es van anar recuperant. I un cop tots recuperats, van poder celebrar un Sant Jordi molt bonic amb llibres, roses i una molt bona olor.
Categoria de 8 a 12 anys. ESCOLA SANT MARTÍ (Poblenou, BCN)