La família Vila i el virus malvat
Com cada dia, la família Vila passejava pel seu poble. Allà tothom es coneixia perquè era un poble molt petit. El pare treballava en un forn de pa amb el seu amic Joan i la mare treballava en una empresa. Després del passeig pel poble van tornar a casa seva, van posar la televisió i van sentir una cosa que els canviaria la vida. L’informador va dir:
- En aquests moments ens ha arribat la notícia que un virus que es diu Covid 19 ha arribat a Catalunya .
Van pensar que aquell virus no seria important i van continuar amb la seva rutina normal, fins que va arribar un dia que van anunciar que ens havíem de quedar confinats a casa nostra. Des d'aquell moment els Vila van quedar-se confinats a casa. Es van assabentar que en Jordi, company de feina del pare, havia agafat el virus i s’escampava pel poble fàcilment. Com que la situació en el poble era complicada, van intentar trobar una solució.
Passats uns dies, la família es va adonar que havien de protegir la seva llar de qualsevol manera. Van arribar a la conclusió que les persones que estaven agafant el virus en aquell poble era perquè no tenien ningú amb qui estar confinats a casa i, per tant, no tenien alegria. En aquell moment van decidir que havien de fer alguna cosa perquè ningú en el poble agafés el virus. Després d’uns dies, en el poble tots havien agafat el Covid menys ells i semblava que era qüestió d'hores o dies que el virus arribés a casa seva. En Tomàs va pensar que per fer fora el virus podien cantar, que era una de les coses que més agradava i feia feliç a aquella família. Però a la mare se li va acudir una idea molt millor: cantar a la terrassa, i així poder donar una mica d’alegria a tots els seus veïns. Disposats a cantar, van sortir a la terrassa, amb els seus micròfons, la seva guitarra i els altaveus. Van cantar moltes cançons i la gent del poble estava ballant cada cançó que posaven, fins i tot en Joan, que sempre deia que no ballava. Aquell dia la família Vila es va sentir la més afortunada del món perquè va fer feliç per un moment a tot el poble sencer i, a més a més, una part del poble es va recuperar aquell dia. L'endemà, el pare va pensar que podien fer un bingo, ja que una gran part del poble era gent gran i pensava que això els faria alegria, perquè feia molt de temps que no hi jugaven. Llavors van demanar a l’Ajuntament que repartís els cartellets a la gent per poder jugar. Quan van acabar de jugar, tothom els va felicitar per haver fet això per ells.
Passats els dies, la gent s’anava curant gràcies als jocs que s’inventaven, fins que hi va haver un dia que s'havien recuperat tots i ja van poder abraçar-se i sortir al carrer. Des d'aquell moment la família Vila i tot el poble sencer van ser un exemple de superació per haver fet fora el virus. Aquell dia va ser molt bonic, tota la gent s’abraçava perquè feia setmanes que no s'havien vist i això els emocionava a tots.Al final del dia van fer una festa per celebrar que havien fet que el virus marxés per sempre d’aquell poble.
Categoria de 8 a 12 anys. El Pilar (Premià de Mar)