La defensa
Hi havia una vegada un monstre anomenat Coronavirus, vingut de terres llunyanes i que va envair el nostre poble. Durant molts dies tothom es va haver de quedar a dins de les seves cases, sense poder sortir, per por del maleït monstre, però amb això no n’hi havia prou, perquè el monstre volia entrar dins de totes les llars.
La gent va començar a pensar com es podria defensar, però no sabien ben bé com fer-ho. Aleshores una família es va reunir al voltant de la taula i des del més petit al més gran tots hi van dir la seva, i després de moltes hores de rumiar van preparar un pla per als propers dies.
El primer dia es van aixecar ja preparats per contraatacar. Van començar a practicar danses africanes, per poder anar a la terrassa i fer aquest ball simbòlic, per intentar que el monstre marxés. Quan va arribar el moment es van disfressar amb la roba més extravagant que tenien, es van maquillar de manera que feien por i van començar la dansa. S'ho van prendre tan seriosament que la terrassa semblava una pista de ball. Aquell dia van aconseguir que el monstre no s'apropés.
L'endemà tenien una altra idea per fer, que era cantar una cançó de rap per intentar espantar encara més el monstre. S'inventarien una cançó que el deixés bocabadat. Quan ja la tenien, van pujar a la terrassa i aquesta vegada la van transformar en un escenari d'un concert. Li van començar a cantar "Estem tots aquí per donar-te un cop al pit. Ets uns monstre perillós i llefiscós, però et guanyarem abans de fer-se fosc ...". Aquell dia el monstre va marxar, però encara no l'havien pogut eliminar.
Al tercer dia, mentre pensaven en altres coses que podien fer, van començar a netejar la terrassa. Per tal de fer-ho més divertit es van posar unes pastilles de sabó als peus, i la van transformar en una pista de patinatge. De sobte, el monstre es va apropar amb una cara rara i tots es van adonar que el sabó l'espantava. Quina bona idea!!
Van pensar de fer una gran bombolla de sabó que cobrís tota la casa com un escut protector. Això era una gran feinada. Com ho podien fer? I van rumiar ... I van rumiar... Fins que van arribar a una solució.
Van començar a fer una batalla d'aigua i sabó. Feien bombolles, però no tan grans com per cobrir la casa sencera, allò no funcionava. Aleshores van decidir cobrir totes les parets i terres de la casa amb sabó líquid, i amb la manguera van mullar raspalls i escombres. Frega que fregaràs, però un altre cop només aconseguien fer bombolles petites, llàstima, així tampoc funcionava. Es van posar nerviosos perquè no sabien com fer una bombolla tan gran. Llavors al més petit se li va ocórrer una idea:
- Per què no ens posem els patins de sabó i cobrim la casa pel seu voltant, i una vegada tot mullat, que cadascú es posi en un costat de la casa i bufem amb palletes gegants?
I així ho van aconseguir, bombolla feta!
-Això sí que és bufar i fer ampolles- van dir, molt contents.
La bombolla ja portava vuit setmanes guardant la casa, i el maleït monstre estava molt emprenyat, perquè era l’única casa on no havia pogut entrar. Amb un moviment brusc, endut per la ràbia, es va apropar tant a la bombolla que la va fer explotar, i tot el sabó i l'aigua li van caure a sobre, provocant finalment la seva mort.
La família es va posar tan contenta que no van parar de cantar i ballar en molt de temps, i van sortir de casa matí, tarda i nit.
I conte contat, aquest monstre s'ha desinfectat.
Categoria de 8 a 12 anys. El Pilar (Premià de Mar)