El virus invencible
Hi havia una vegada un viruset molt molt petit que li deien coronavirus, que es transformava en una persona. Era una persona bona, generosa i amable, sempre ajudava la gent. Però va arribar un dia en què un company de la seva escola se'n va riure perquè era petit. Es va enfadar molt i se'n va anar a casa seva, plorant i plorant. La seva mare li va preguntar:
-Per què plores, petit meu?
Li va respondre:
-Perquè el meu company es riu de mi.
I se'n va anar corrents a la seva habitació. L'endemà va notar una cosa estranya al seu cos i va pensar que eren imaginacions seves, però no. Quan se'n va anar a mirar-se al mirall no hi era, perquè eren superpoders. Es va tornar invisible i el superpoder encara no sabia com anava, però a poc a poc va saber utilitzar-lo més bé.
Va arribar dilluns i se'n va anar a l'escola, i una altra vegada se'n van riure . Es va enfadar tant que des d'aquell dia mai no va tornar a ser bona persona. Sempre faria el mal. Va tornar a casa seva, va crear una malaltia, va veure la posició de la malaltia i se'n va anar casa per casa, contagiant la gent i convertint-se en invisible. Va arribar a casa d'un noi que es deia Badr.En Badr és un noi molt valent i s'atreveix a plantarli cara. Ell tenia la mascareta preparada. El coronavirus va seguir intentant infectar-lo, però no podia. Li va preguntar:
- Per què fas això?
Li va respondre que no volia dir perquè era un secret. L'altre li va dir:
-No passa res, no li diré res a ningú, tu prometo .
Li va dir que un company s'havia rigut d'ell i li va dir que no passava res, que no li fes cas.
I en Badr i el coronavirus van ser amics.
Aquí fa un gos, aquí fa un gat, aquest conte ja s'ha acabat .
Categoria de 8 a 12 anys. Jacint verdaguer