La nit
Una vegada hi havia un poble molt antic on una família vivia feliç. Estava composta per la mare, el pare i dos fills: un noi, en Mauro i una noia, la Mayra.
Una nit, mentre sopaven, van sentir que algú picava a la porta. El pare va anar a obrir i només va trobar un paper on hi posava: HEROIS. Va tancar i va tornar a taula per explicar-ho a la seva família. En veure el paper van pensar que havia volat empès pel vent, en canvi la Mayra va començar a sospitar, ja que si hagués volat, a la porta no s'hauria sentit "clock clock". L'endemà, mentre esmorzaven, va sonar el timbre "ring ring ring", era la veïna. La mare va contestar i en acabar va dir als seus familiars que no havien sigut els únics en rebre aquell paper: tot el veïnat n’havia rebut un. La diferència era que en el paperet del veïnat hi havia escrita la mateixa paraula: POBLE.
Es van quedar confusos, però la Mayra va començar a fer-se una idea del que podria estar passant. Aquella situació li era familiar, i a poc a poc va començar a buscar informació. Més tard es va adonar que el que succeïa era molt semblant a una història d'un llibre titulat "La nit". Se'l va tornar a llegir i efectivament, en les dues primeres pàgines parlava d'un poble i d'uns herois, però també d'un altre personatge, anomenat SURIV, un monstre que atacava el poble quan anaven tots a dormir. La Mayra va anar corrents a explicar-ho a la família, però deien que havia vist massa pel·lícules de ficció.
Després de la falta d'atenció dels seus familiars va decidir quedar-se tota la nit desperta per comprovar-ho. A les tres de la matinada va sentir un petit soroll que la va desvetllar i va veure que una forma estranya, desigual, d'un color verd claret, entrava a la casa de la veïna. La Mayra es va espantar tant que va anar corrent al llit a tapar-se i a dormir.
En llevar-se, per assegurar-se del que havia vist la nit abans, va preguntar a la seva mare si podria trucar a la casa del costat. La mare es va estranyar, però hi va accedir i va marcar el número de la veïna al telèfon. De seguida va saltar la bústia de veu. La mare va pensar que segurament estarien dormint o ocupats, la Mayra li ho va agrair i va marxar, espantada.
La nit següent, la filla seguia insistint i quan va veure el monstre va despertar tota la família perquè el veiessin: efectivament, era allà. Es van quedar bocabadats i amb aquella imatge van tornar als llits. Mentre esmorzaven va sortir el tema, van començar a recollir informació tots plegats i van descobrir que no només havia entrat a la casa de la veïna sinó que, a més, la pròxima en entrar seria la d'ells. En Mauro es va adonar del significat del paper: HEROIS, eren ells, era el rol que els havia tocat , haurien de salvar al poble d'aquella catàstrofe. El pare es va adonar que no era un monstre qualsevol, el seu nom ho indicava, era un VIRUS, que girat s'escrivia SURIV, el seu pseudònim. Van an començar a reaccionar i van decidir que aquella nit es desfarien del virus.
Van posar-se mascaretes i guants i van emportar-se un pot de desinfectant. Van esperar fins que entrés a casa i el van començar a desinfectar cantant, ja que aquell desinfectant només funcionava si cantaves una cançó relacionada amb el virus que el mataria. Mentre cantaven la cançó es van posar a ballar per despistar-lo i van començar a donar voltes al seu voltant, fins a matar-lo.
Una vegada mort, totes les seves víctimes van reviure i van decidir que aquell dia tothom hauria de sortir a la plaça a cantar la cançó.
Categoria de 13 a 17 anys. El Pilar (Premià de Mar)