L'espelma
Tot va començar a la Xina, on van aparèixer les primeres morts. Ningú sabia per què, ni com, ni quan. Però no era cap problema per a nosaltres, els ignorants europeus.
El meu nom és Vicky, visc a Barcelona amb els meus pares, i soc una adolescent que analitza la societat.
Com bé deia abans, em dedico a investigar i a saber tot allò que no s'explica a a la televisió. Es veu que van aparèixer diverses morts i el país es va posar en busca d’una solució, però ja era massa tard. Es diu que és un monstre amb un aspecte horripilant per a qui ho pateix, però invisible per a qui no en sap res. El monstre ja s’havia mogut per mig món i el van batejar coma “Covid – 19”. Tothom estava informat de tot allò que anava passant a la Xina, però es va donar a saber molt tard i com que era ben lluny, ningú va donar-li cap importància. La gent seguia viatjant, fent vida. Mentre que a la Xina les coses anaven del foc a les brases.
Jo, com a analista de societat, no sabria què dir si s’apropa una mica a Europa.
- Últimes notícies, s’han trobat morts a Itàlia causades pel Covid-19. Tenim un infectat a la Gomera..- deia un periodista.
De sobte, els pares es van mirar.
- Elisa, ho has sentit?- deia el pare.
Ràpidament, la mare va anar a l’habitació secreta. Vaig seguir-la. Per primer cop en 15 anys em va permetre entrar-hi. És quadrada, fosca, plena de petites espelmes i roses, just al mig hi ha una gran espelma envoltada de plantes i flors, el sol de l’habitació és diferent, semblen arrels d’arbres de color d’or. La mare em va demanar silenci.
- A veure, Vicky, no sé per on començar. L’espelma ha anat passant de pares a fills durant moltes generacions. Explica la llegenda que la llum d’aquesta espelma mesura les nostres accions positives perquè després, l’altra espelma que mesura les coses negatives s’equilibri amb aquesta. El pare i jo estem segurs que el monstre busca aquesta espelma - va dir ella.- Ho entens,Vicky? Ha de ser un secret.
- Està bé, però per què us heu espantat tant?
- L’últim cop que es va desequilibrar va ser molt recentment. El món no es comporta bé,últimament.
En sortir de l’habitació, vaig anar directament a pensar el que m’acabaven d’explicar. No m’ho podia creure.
L'endemà, l’espelma tenia molt menys foc.
- Andrew, s’apropa, està per Barcelona, n'estic segura.
I boom! De cop i volta l’espelma es va començar a apagar. El meu pare va començar a tossir,i com que estava infectat el veia,o això diu la ciència. Va voler matar-lo,però abans.
- Pare! Espera!- vaig cridar.- El lligarem en una cadira, li vull fer unes preguntes a soles. Per què fas això?
- Jo... he de dir que no podia seguir veient les injustícies que veia dia a dia, la quantitat de morts d’animals, tot el mal que s’ha fet a la meva mare, la Natura, tota la ignorància que ha nascut en els vostres cossos, em fa mal veure com s’infravalora la gent que estimeu, o el poc temps que us dediqueu a vosaltres mateixos. He vingut a donar-vos un ensurt i a ensenyar la societat a estimar de debò.
- Covid, has d’entendre que de vegades ens equivoquem però no podem deixar que ataquis innocents, ho entens?
- NO SOU INNOCENTS!!!!!
De sobte, es deslliga de la cadira i va de camí a l’espelma,fins que el meu pare li tira alcohol per sobre.
- Nooooo! Encara no he acabat amb vosaltres!
- No m’ho puc creure, l’espelma ha tornat a il·luminar-se!
La meva mare, el meu pare,i jo, amb tota la societat,som un equip. Il·luminem les nostres ments i corregim els nostres errors correctament!
Categoria de 13 a 17 anys. El Pilar (Premià de Mar)