Una àvia especial
Tot comença el 12 de març a les 7:00h del matí. M'aixeco per anar a l'escola, com sempre, em rento la cara, les dents i em poso guapa. A les 7:35h agafo la motxilla, agafo les claus i marxo, però justament quan em dirigeixo a la porta recordo que no es pot sortir. Em poso histèrica i començo a cridar que vull sortir al carrer.
La meva mare de sobte s'aixeca nerviosa, perquè només sent crits i es pensa que ha entrat algú a casa. Agafa una sabatilla i surt embogida a la recerca d’alguna cosa que ella ignora. Només em troba a mi, fora de lloc, ansiosa, espantada i sense possibilitats de parlar. No soc capaç de narrar allò que havia vist, un ser estrany enorme i verdós.Sí era ell, el famós coronavirus. Respiro uns segons i decideixo enfrontar-me a aquell ésser mortal. El busco, el trobo i el miro, cara a cara, als ulls. Aquest petit monstre decideix comunicar-se telepàticament amb mi. No sé com reaccionar. M’explica que ell no marxarà fins que la gent no faci un canvi real i profund, fins que les persones no es respectin entre elles, fins que no respectin el medi ambient. Parlo amb la meva àvia, que viu a casa i és bona confident. Compartim, plorem, riem i elaborem un pla d’ajuda a la humanitat.
La meva àvia i jo decidim posar-nos mans a l’obra per convèncer els veïns que cal ajudar-se per combatre aquell virus.No és una broma! Nosaltres hem decidit preparar una actuació per alegrar la vida dels altres i els vam sorprendre. I tant que els hem sorprès, sabeu per què? La nostra actuació ha començat amb un ball tímid i tranquil, amb una música pausada de fons que ajuda a la coordinació. Però,de sobte la meva àvia ha llençat el seu bastó i les ulleres, per poder fer una doble tombarella i algunes piruetes més. Què us sembla? Ningú ho sabia, però la meva àvia ha treballat molts anys a un circ, el Raluy, que ha estat sempre al port de Barcelona. Per finalitzar el número una mica de hip hop, un somriure i un doble mortal enrere. La gent es queda bocabadada, i sent una certa felicitat que, poc a poc, mata el virus. Fins que el virus desapareix perquè hem fet el bé.
Han passat els anys, la meva àvia s’ha fet viral per aquells salts i l’han convidat a molts programes de televisió. Els diners que ha guanyat sempre els ha donat a aquelles residències d’avis tan castigades pel virus.
Estic feliç de tenir una àvia tan especial. Tots hauríem d’aprendre dels avis.
Categoria de 8 a 12 anys. Agustines Terrassa