El virus de les emocions

Oriol

Hi havia una vegada, fa molts anys, en una casa molt allunyada al mig del Pirineu, una família pobra de caçadors. Eren els pares, Rovelló i Teresa, amb un parell de fills, Ermengol i Climent. En una tarda de primavera, els dos nens estaven jugant a jocs de taula i els pares estaven mirant revistes d’escopetes de caçar i de cop i volta va començar a vibrar tota la casa com si fos un terratrèmol. En Rovelló, ben espantat, va anar a buscar els nens per veure si estaven tots bé. Al cap de  minuts, el terratrèmol va parar i la casa estava intacta. Però, quan va sortir fora del jardí, va fer un crit esgarrifós i tota la família va sortir a veure què passava.


Quan van arribar tots van fer un crit extravagant. Hi havia un monstre verd, gegant, en forma de circumferència i amb punxes enfora. El més impressionant era que estava flotant i anava dient “virus” ,“virus”, o una cosa així. Com que el pare no sabia què era un virus, va anar corrents a buscar una escopeta i el va disparar. Tota la família va fer un crit, el monstre va créixer quan va rebre el cop de bala. Tota la família va entrar a casa creient que estarien segurs per passar la tarda i la nit, a veure si marxava. Com que a casa no sabien com dir-li, en Climent, va proposar dir-li Coronavirus, perquè deia que tenia forma de corona, i com que anava dient virus, doncs coronavirus. Durant aquella llarga i nerviosa tarda a casa, el pare anava mirant de tant en tant a veure si marxava, però res. Els pares volien que els nens es calmessin i els van portar a l'habitació. Els nens no es volien quedar de braços creuats veient com el coronavirus se'ls menjava, i van estar pensant idees per fer-lo fora. Però a l’Ermengol no se li treia del cap que després de l’impacte de la bala hagués crescut, i va rumiar una bona estona. Aquella nit va ser difícil dormir per a tothom, el Rovelló no va dormir perquè volia protegir la família per si passava alguna cosa, però no va ser així. L'endemà al matí, l’Ermengol va esmorzar un vas de llet de les seves vaques i de cop se li va il·luminar el cap amb una  idea una mica boja. Va proposar a tota la família que fessin música, a veure si  marxava. Va ser difícil fer música sense instruments a casa, però ho van aconseguir. El Rovelló de tambor amb revistes i llibres, la Teresa cantant, i els dos nens van fabricar dues flautes amb fusta. Va ser impressionant. El matí va ser entretingut en aquella casa, però ara venia el més difícil, i la veritat és que no tenien gens de confiança  que funcionés. Van sortir, van tocar, i va passar una cosa increïble.El coronavirus es va anar fent petit, a poc a poc, tan lentament que pensaven que no desapareixeria. Van estar 15 minuts tocant els instruments i al final era tan petit que van tocar amb molta energia.


De cop i volta es va sentir un gos que no coneixien de res, cada vegada se sentia més fort. Va  venir corrents i es va menjar el coronavirus. Va ser increïble tots es van quedar al·lucinant, el gos va tornar per on havia vingut i tots van celebrar la victòria amb molta alegria. Va ser una experiència impressionant però van tenir molts ensurts, també, perquè mai havien conegut un coronavirus. També van aprendre que no sempre s’ha de lluitar amb armes perquè a aquell virus la por i les armes el feien més fort que la felicitat i la alegria de la música. La vida per tothom va continuar igual. Ells, amb la seva vida de pastors i caçadors van viure amb tranquil·litat per la resta dels seus dies.


 

Categoria de 13 a 17 anys. Sagrat cor de Jesús

T'ha agradat? Pots compartir-lo!