Visita sorpresa!
Un dia era a casa amb la meva família, la meva germana, el meu pare i la meva mare, quan de sobte vaig sentir un esclat. Em vaig apropar a la porta i vaig mirar per l'espiell, era de nit i no es veia gaire més que una ombra gran, amb punxes que la tapaven. Vaig anar ràpidament a avisar la meva família i ens vam apropar tots quatre a la porta. Quan estaven mirant d'un en un per l'espiell es va sentir una veu greu que deia: "Si no voleu que entri a la vostra casa i us encomani a tots, haureu de superar tres proves. La primera prova és que cadascú faci una rutina d'exercici, tindreu una hora per fer quatre rutines d'exercici, i si no el feu trencaré la porta d'un cop de peu, entesos?
Vam posar fil a l'agulla per fer el que ens havia demanat el monstre, que encara no sabíem què era. El meu pare va fer una rutina d'exercicis de gluti, la meva mare no sabia què fer i jo li vaig dir que fes uns quants exercicis de bíceps, perquè sempre li havia d'obrir els pots de llegums. Jo vaig fer unes quantes flexions i la meva germana es va a posar a córrer per casa. Al cap de mitja hora, el monstre es va manifestar dient que havien superat la primera prova i ens vam alegrar però no gaire, perquè encara ens quedaven dues proves més.
La segona prova que va pronunciar el monstre era que pintéssim tres mandales, cadascuna en mitja hora. Quan feia deu minuts jo ja havia pintat un mandala i la meva germana també, però els meus pares només portaven la meitat de la primera. Al cap de vint minuts la meva germana i jo quasi havíem acabat la segona... però els meus pares només n'havien fet una. Llavors em vaig posar a ajudar la meva mare i la meva germana. El meu pare, quan feia vint-i-tres minuts, ja havia fet la segona dels meus pares, i als vint-i-sis la tercera. Però a la meva germana i a mi ens en quedava una. Llavors la vam fer tan de pressa com vam poder en els últims deu segons la vam acabar pels pèls!
La tercera prova era que veiéssim la pel·lícula més avorrida que et puguis imaginar! Però amb una condició, no podíem moure'ns de la cadira, dormir o simplement tancar els ulls, havíem d'estar enganxats a la pantalla de la televisió. La pel·lícula durava tres hores, era del 1968 i anava d'una parella d'enamorats que no es podien veure perquè no els deixaven els pares. Quan van passar les tres hores més avorrides de la meva vida, el monstre es va tornar a manifestar. Semblava empipat, i deia: "Hheu superat les tres proves i m'heu superat a mi, i per això us donaré un regal, la immunitat al coronavirus!, sí, jo soc el coronavirus". Després de dir això va callar i vam obrir la porta per veure si seguia allà, però ja se n'havia anat. Per celebrar-lo vam fer un pastís de xocolata amb nous, el nostre pastís preferit.
Categoria de 13 a 17 anys. Sagrat cor de Jesús