La meva família i el Covid-19
Quan va començar el Covid-19, la meva família i jo ens vam escapar a Finlàndia. Llavors, també allà, les coses van anar empitjorant. Van cancel·lar el vol, llavors vam decidir que tornaríem tan aviat com fos possible. Després ens van dir que dormiríem a l’aeroport, però ens en vam lliurar. Però la veritat és que el meu pare encara no li prestava molta atenció al Covid-19: només es rentava les mans.
Llavors, un dia, el pare va agafar el Covid-19 i de fet el va transmetre a tota la família. Es va anar sentint malament, cada cop pitjor, fins que va anar a l’hospital i finalment a la UCI. La meva germana petita i jo estàvem molt preocupades i no paràvem d'enviar-li vídeos, fins i tot quan l´havien adormit . La meva mare tenia molta feina, tanta que havia de fer dues coses alhora, i el meu pare va anar empitjorant i empitjorant i jo em portava més malament. Els dies s'anaven fent molt i molt llargs. Després semblava que millorava, però després empitjorava. I així ens vam passar molts dies. La meva mare s´ocupava de cuidar la meva germana petita, de fer el sopar, de fer el dinar … El meu pare tenia por de les agulles i no li paraven de posar injeccions, i no millorava i no millorava, sinó que empitjorava. Fins que el van treure de la UCI! Però de l´hospital encara no. I a fora de la UCI va millorar força ràpid.
Fins que un dia ens van avisar que sortiria! I fins i tot ho van avançar (iuju!) però dins de casa tampoc no millorava. Llavors vam tenir una conversa amb la doctora, ens va dir que era normal i ens vam tranquil·litzar. Després va anar millorant i ara només li falta respirar completament bé i no cansar-se tant (i fins i tot avui ha anat al mercat). Així, ja hem passat el Covid i tornem a estar tota la família junta i contenta, i amb la lliçó ben apresa.
Categoria de 8 a 12 anys. Aula Escola Europea