LA DRACARETA QUE ES VA FER VIRAL
Durant la llarga quarantena establerta per combatre els contagis produïts per l’abominable monstre coronat, la princesa Alícia, Sant Jordi i el drac Pere estan al seu castell, confinats, com tots nosaltres. L’Alícia ha hagut d'assumir el càrrec de sortir a fer la compra, ja que al drac no hi ha mascareta que li càpiga i el Jordi no s’atreveix ni a fer una passa fora del castell, encara que s’avorreix molt. Així doncs, no té més remei que sortir ella.
Amb el pas dels dies, en Pere no aguantava més la tancada. Li picaven horrorosament les escates, necessitava prendre el sol i estirar les ales adolorides per la falta d’ús. Llavors, quan va arribar el moment en el qual ja es podien fer petits passeigs a prop del castell, fins i tot d’un quilòmetre, l’Alícia va tenir la idea de donar-li al Jordi els seus vestits perquè fes una mascareta a mida per al Pere. I és que fa anys que en Jordi sap cosir excel·lentment, ja que des que va penjar la seva espasa de sant, va deixar de lluitar amb el Pere i el va adoptar per viure tots plegats com a companys de pis al castell de l’Alícia, va tenir prou temps per descobrir passatemps apassionants, com la costura. Així que, com que les botigues romanien tancades per l’estat d’alarma, en Jordi li va donar a l’Alícia pantalons i samarretes seves, perquè ja estava cansada de portar sempre vestits roses, massa incòmodes per a desenvolupar la seva feina com a viròloga al petit laboratori que té instal·lat al castell. En Pere no podia estar més d’acord amb aquesta idea, així que en Jordi es va posar mans a l’agulla i va acabar la mascareta en poc temps i sense cap complicació, fent servir la seva vella capa de cavaller com un filtre magnífic.
L'endemà, en Pere va sortir a fer la compra i en tornar ja se sentia molt millor i se’l veia molt més animat. Aquella nit, en Pere va fer el sopar molt agraït, perquè ja li havien deixat de picar les escates i això el feia molt feliç. Mentre sopaven, van posar els informatius a la tele i van quedar bocabadats en veure que la notícia de capçalera era:
Milers de dracs confinats a tot el món
van al·lucinar, en veure
per les xarxes socials
el vídeo d'un altre volant
amb una mascareta rosa a mida.
No se sap qui ha estat el creador
d’aquesta mascareta gegant.
Si algú ho sap, que es posi en contacte
amb l’Associació de Dracs Confinats
a través del correu electrònic
que apareix en pantalla!
A més a més, l'A.D.C. adverteix:
«Sigueu conscients,
si protegiu un drac
ens protegiu a tots
de l'esternut i la tos més
contagiosos del món.
D’aquesta manera, podríem guanyar
la guerra contra el
malèfic monstre coronat!»
Tots tres es van posar a fer bots, de tan contents, i en Jordi els va enviar immediatament un e-mail per dir-los que havia estat ell el creador de la innovadora «dracareta», que estaria encantat de fer-ne per a tots i que també estaria disposat a fer guants a mida, ja que als supermercats no n' hi ha de tan grans.
I, d’aquesta manera, va ser com al Pere li van deixar de picar les escates i va poder estirar les seves ales, l’Alícia per fi va aconseguir desfer-se dels seus vestits i dedicar-se a la seva estimada professió, i en Jordi mai més va tornar a estar avorrit durant el confinament, perquè va iniciar un ofici entretingut per fer des de casa.
Així va ser com tots plegats van lluitar i guanyar el temible monstre coronat, protegint-se ells i els altres i seguint totes les indicacions establertes. Perquè al cap i a la fi, tots podem ajudar a combatre aquest enemic comú.
Categoria de 8 a 12 anys. CEIP FRUCTUÓS GELABERT