CORONAVIRUS, EL PETIT MONSTRE

MIREIA

Hi havia una vegada, dues germanes que tenien molta imaginació. Una tenia vuit anys, es deia Clara, i l'altra sis,  es deia Abril.


Un dia, quan ja havien sopat, estaven jugant amb unes nines, llavors va venir la seva mare i els va dir que era l’hora d’anar a dormir, però que abans d’anar-hi, els explicaria un conte sobre el Coronavirus.


El conte tractava d’un virus,  El Petit Monstre Coronavirus, que la seva pell era feta d’una grip forta o fluixa. El foc que llençava podia fer que la flama llencés molta grip forta o poqueta. Les dues germanes escoltaven amb atenció, però coincidien en el mateix pensament: -Com serà de gran el Monstre que explicava la mare? -Era com un corona? -pensaven elles…


De cop i volta, es van adormir i les dues germanes van tenir el mateix somni del Monstre Coronavirus. Elles es pensaven que era de veritat. Era com la realitat. El somni es situava al parc del su poble, on es va sentir un soroll molt fort, que feia així: -Uuuu, vannn coronaaaa, uuuu, vannnn coronaaaa!!!


Elles es van espantar i van començar a córrer pel parc, però no conseguiren sortir-ne. El Coronavirus tenia aspecte de Montre, amb mans de corones i la panxa també plena de corones. Al cap hi tenia una gran corona. Totes les corones eren amb punxes.


 


Al final, van poder sortir del parc i van veure una casa amb un cartell al davant on deia: “Casa de Jocs”. Elles no s’ho van pensar gaire, molt ràpidament hi van entrar. Dins la casa, hi havia jocs de tot tipus, llits elàstics per saltar i la zona de cant i ball, amb micro i tot. Tot això era a la planta baixa. Després van pujar a la primera planta de la casa, i van poder veure la gran zona de lectura i una habitació amb llits. A baix, al costat de la zona de cant, hi havia una porta. La van empènyer i donava a un jardí grandiós, amb un camp de futbol, piscina, camps  de golf  i més llits elàstics.


Elles van començar a jugar. La Clara va anar a la zona de cant i l’Abril, als llits elàstics, a saltar… Després van anar totes dues al racó de lectura, on van llegir contes i novel·les. Més tard van anar a sopar un  gelat a la cuina i una crep de xocolata i nata, no s'assemblava gens al sopar que els feia la mare cada nit, elles ho somiaven, per això era aquest sopar.


 


Quan es va fer de nit,  van mirar si el “Coronavirus” havia marxat, però continuava allà dormint. Fent guàrdia davant la porta de la casa. La Clara li va dir a la seva germana Abril que ja tenia son, i van anar a dormir. L’Abril es va quedar un estona a la zona de lectura, per agafar son. Després d’una bona estona llegint, també va anar a dormir. Quan es van despertar, van veure que era un somni i que no havia passat res de res, de tot això, i que no havia sigut veritat.


Llavors la seva mare les va venir a despertar amb un gran “-Bon dia, boniques”, i elles li van explicar el somni. La seva mare es va sorprendre molt. Després d’esmorzar, elles van agafar unes cartolines, hi van dibuixar el Montse Coronavirus, exactament com el somni. Després, amb un caixa de cartró més gran que les dues nenes, van posa-se a fer la casa de jocs del seu somni. Jugaven a fer les mateixes coses que a dins el somni.


Aquell dia, van aprendre una cosa important: que jugant, cantant i ballant poden vèncer el Coronavirus d’una vegada, perquè no li agrada la diversió, a aquest monstre.


 


FI


 

Categoria de 8 a 12 anys. IE Jacint Verdaguer

T'ha agradat? Pots compartir-lo!