La gran jugada
La meva història comença amb una gran jugada de rugbi. Des de les grades tots animem l'equip, queden 30 segons i només necessitem una marca per a la victòria. De sobte, la pilota cau a les meves mans i començo a esquivar jugadors de l'equip contrari a tota velocitat, i en un últim esforç poso la pilota sobre la línia de marca. Sí! Hem aconseguit la victòria.
De sobte, he despertat d'un somni molt excitant, però havia oblidat que el món estava destruït.El món d'ara és molt diferent, un monstre anomenat COVID-19 ataca la humanitat sense pietat.
Les persones que hem sobreviscut als primers atacs, ens hem amagat en un refugi soterrani, un refugi petit però suficient per a 4 persones. Des d'aquí mantenim comunicacions amb l'exterior i prenem decisions. Sabem que el monstre segueix avançant, però aquí estem segurs. Els dies passen a poc a poc i no deixo de pensar en l'última jugada amb el meu equip de rugbi, haurem de jugar ràpid per vèncer el monstre.
La nostre manera de relacionar-nos ja no serà la mateixa. Com en el rugbi, haurem d'esquivar els contraris i allunyar-nos els uns dels altres perquè el monstre pot amagar-se a qualsevol. Però sempre hi ha temps per a una última jugada, una jugada que el monstre no espera, una jugada que farà que el nostre somni cap a la victòria sigui real.
Ja no podem esperar més i dissenyem un pla per derrotar el COVID-19. Pensem en una bona jugada i sortim del refugi a buscar-lo. El trobem enmig de l'estadi de rugbi, dincs d'un gran forat ,perquè ha tingut cries i les està protegint. Crec que això ens facilitarà la feina. Ens reunim i pensem possibilitats. Començarem l'atac per les cries. Agafem les pilotes de rugbi i les llencem amb força fins a debilitar-les. Són tan febles que de seguida moren. Ha estat fàcil. Però ens queda la lluita amb el veritable monstre, l'autèntic Covid-19, que fa uns 10 metres d'alçada.
Ens reunim ràpid, pensem junts i unim totes les nostres forces per placar-lo. Aquesta ha de ser l'última jugada, la gran jugada. El monstre, furiós per la mort de les seves cries, ens mira fixament però nosaltres mantenim la força en la nostra mirada i li plantem cara. Davant la nostra unió i confiança ell es va debilitant i desapareix, s'evapora.
No hi ha glòria en la pràctica però sense la pràctica no hi ha glòria.
ESTEM PREPARATS, LA PILOTA TORNA A ESTAR A LES MEVES MANS
Categoria de 8 a 12 anys. Sagrat cor de Jesús