LA MÀQUINA D'HISTÒRIES
Tot va començar el dia 26 de quarantena. La Hellsey era una dona d’uns 38 anys. Tenia dos fills. El fill petit es deia Jack i tenia 11 anys. Li encantaven els llibres. No podia passar ni un minut sense un llibre a les mans. La filla gran es deia Emma i tenia 14 anys. Era una noia que sempre estava amb el mòbil. Tot i això, les seves notes eren increïbles.
Un dia, la Hellsey va entrar a casa i es va mirar al mirall. Tenia el cabell ros i curt i portava un vestit color maragda, llarg amb petits piquets blaus. En entrar al menjador, va veure en Jack al sofà mirant la tele. Ell no acostumava mai a mirar-la. La Hellsey es va quedar bocabadada. Va mirara l’Emma i... estava estudiant!! Sens dubte, aquí passava alguna cosa. Va seure al sofà i va cridar a l’Emma.
- Què està passant aquí? - va preguntar la Hellsey.
- Què passa? - van contestar, alterats, els nois.
- Passa que tu, Jack, estàs mirant la tele i tu, Emma, estàs estudiant.
- És que ens avorrim – van dir.
- Mireu que tinc aquí.
- Què és això, mama?
- És una màquina amb la qual pots crear històries, i el millor de tot és que en pots formar part.
- Sí, home! – va dir en Jack.
- No em creieu, oi?? Mireu.
La mare va connectar la màquina. Era com un casc amb dues antenes, i de les dues antenes en penjaven uns altres dos cascos. Mare i fills se’ls van posar.
De sobte, van sentir com si alguna cosa els succionés. Van tancar els ulls molt fort, i en obrir-los, continuaven estant a casa, però tots els desinfectants, mascaretes i guants havien desaparegut.
-Què ha passat? -va preguntar l’Emma. L’Emma mai es treia la mascareta des que van entrar en estat d’alarma. Es va mirar al mirall que hi havia per sobre del sofà i ara no la portava!!
L'Emma era una noia amb el cabell ros i sempre anava amb una cua. La goma sempre era rosa. Les seves samarretes eren d’alvocats i texans estripats.
De cop i volta, a en Jack li va venir molta set. Va anar a buscar un got d’aigua, amb la mala sort que li va caure i es va formar un petit bassal al terra, on es va veure reflectit. En Jack portava serrell. Portava una samarreta molt arrapada de color blau cel. Era molt pàl·lid i no li agradava que li toqués el sol.
En Jack va treure el cap per la finestra i va veure el Coronavirus. Havia passat a estat sòlid i va entrar a casa tirant la porta a terra.
- Què ha estat això?! -va dir l’Emma.
De sobte, va aparèixer el virus. Era com una bola molt gran de color verd i portava una corona. Tots es van ficar ràpidament al lavabo.
-Aquí és l’únic lloc on tenim desinfectants! -va dir Hellsey, referint-se al sabó de mans.
Però se’n va adonar que no quedava sabó, perquè l’Emma, durant el confinament, s’havia obsessionat rentant-se les mans a cada moment.
El Coronavirus va entrar al lavabo.
- Noooo!!! -van cridar.
Hellsey va treure el seu mòbil i va trucar a algú.
- Mare, què fas?- va preguntar Jack, desesperat.
- Vaig a fer una cosa que hauria d’haver fet abans.
En un tres i no res, van aparèixer dos súper-herois.
-Qui sou??- va preguntar l’Emma.
- Som els súper-infermers.
Els súper-herois els van salvar. Van ser succionats un altre cop i van tornar a la normalitat.
A partir d’aquell moment, van tornar a aquell món alternatiu sense Coronavirus, i mai més es van tornar a avorrir.
Categoria de 8 a 12 anys. Escola Alegre