Una família heroica
El 14 de Març de 2020 es va declarar l'estat d'alarma a Espanya, a causa d'un virus que voltava pels carrers del món. En Jaume i la seva família hauran de combatre amb ell mitjançant un joc de taula, però ells encara no ho saben.
En Jaume arribava de l’escola com cada dia, al migdia. Mentre dinava estava veient les notícies amb el seu pare, com sempre. Corrien rumors que ja no hauria d'anar a l'escola durant una bona temporada, per culpa d’un virus que anava tocant els nassos o, més ben dit, els pulmons. Els rumors es van fer realitat i van quedar-se confinats a casa una llarga temporada Es pensava que es passaria jugant tot el dia a la Playstation 4. Però no va ser així.
Quatre setmanes més tard, l’estat d’alarma seguia vigent i en Jaume i el seu germà Pere estaven a l’habitació fent deures ,com sempre. El Jaume estava fent una classe online de Naturals mentre en Pere feia un examen de física. Ja era l’hora de dinar i el seu pare Marcel arribava de treballar. Tots tres van dinar mentre veien les notícies d’última hora sobre el coronavirus. Aquí va arribar la mare, la Mònica. El Jaume va tenir la brillant idea de jugar a un joc de taula que es deia Xopin. Era un joc de moda fictici, que tractava de quatre personatges que havien de lluitar contra el coronavirus. Per vèncer el virus havien d’aconseguir tots quatre les quatre vacunes que estaven amagades per tota la casa, mitjançant unes pistes bastant curioses.
La primera pista deia: “Només amb molt d’enginy l’hauràs de trobar, si no la trobes ves-te’n a fregar”. El Jaume va pensar que estaria al traster, però allà no hi havia ni una mosca. La Mònica es va centrar més en la segona part de la pista i va anar de cap cap a l’aigüera. La vacuna no estava allà, però en Pere, el més llest de la casa, va obrir l’aixeta i d’allà va sortir la primera vacuna. Ells pensaven que les vacunes eren de mentida, però al final resulta que podien combatre el virus ells mateixos. La segona pista era més fàcil: “Tinc son”. Van anar a mirar els tres llits que hi havia a casa. La vacuna era al llit dels pares, però estava a sota i no hi podien arribar. El Jaume era el més petit ,i al final va poder arribar a la vacuna. Es va omplir de pols, però tot fos per a una bona causa! La pista número tres deia: “A Terrassa es viu molt bé”. La família es va quedar desconcertada en un principi, però van arribar a la conclusió que la vacuna estaria a la terrassa. Així va ser, però la vacuna estava penjada d’un lloc molt alt. En Pere va fer un bot i es va enlairar com el Michael Jordan, i així ja en tenien tres. L'última deia: “Darrera un moble està, però quin serà?”. La Mónica era la més forta de la família i va enretirar tots els mobles de la casa. Van trobar l’última vacuna darrera d’un moble, tal i com deia la pista.
Ja amb les quatre vacunes, no sabien què fer-ne. En comptes de quedar-se-les ells, les van donar a un laboratori perquè les examinessin i així poder-ne fer més. Van triar aquesta opció perquè aquest virus el parem junts.
Categoria de 13 a 17 anys. Sagrat Cor de Jesús Terrassa