La família Garrido i el virus destronat.

Noa

Hi havia una vegada, en una aldea d’Andalusia anomenada Los Perenos, un nen que es deia Rafael Salazar Garrido. En Rafael era un noi que, en aquells moments, vivia amb una de les seves germanes, l’Esperanza, i amb la seva mare, la Pepa.


De sobte, va sortir a les notícies que hi havia un virus molt poderós, a causa de la gran corona que portava al cap, i per tant van declarar l’estat d’alarma i van quedar confinats.


Mentre en Rafael i la Esperanza jugaven al pati, la Pepa havia de sortir a comprar, perquè  les persones només podien sortir al carrer d'una en una.


Quan estaven sols, van escoltar un soroll molt estrany, a la porta, i s'hi van apropar per veure què passava. Van mirar per l'espiell i es van espantar en veure aquell monstre a l'altre costat.


-És el Covid-19!- van cridar els dos. Ho van saber gràcies a la gran corona que portava al cap. Ells no ho sospitaven, però cada vegada que trucava a la porta contagiava a les persones que obrien, d'una forma molt estranya. Els tirava l'alè i queien a terra sense coneixement.


Per sort, no va obrir. Tenien molta por i van decidir pensar junts alguna cosa. Van agafar tots els objectes de casa que van trobar i es van atrinxerar al rebedor per impedir que el virus entrés a casa. Després, en Rafael va  pujar pels conductes de ventilació amb alguns objectes per preparar unes trampes contra el monstre. Va instal·lar un ventilador amb un polvoritzador desinfectant. A la palanca d'aquest va  lligar un  fil de pescar amb una pilota de petanca i cinta americana. Va esperar que es fes fosc, es va amagar al conducte de l'aire i va esperar que entrés el monstre per activar i disparar el desinfectant. 


L’Esperanza també va fabricar moltes trampes que recordava de la pel·lícula "Solo en casa”. I va arribar la Pepa de comprar verdures i peix. Els germans li van explicar tota la situació i el seu pla, mentre col·locaven la compra.


Quan va començar a fer-se fosc, tots es van preparar: roba de camuflatge, pintura verda de guerra a les galtes i unes mascaretes… Només pensar que havien de lluitar amb aquell ésser fastigós i que havien de matar-lo, sentien una flama per dins el cos que els donava forces.


Quan per fi va aparèixer, en Rafael es va posar molt nerviós, però, no obstant això, va aconseguir llançar la bola de petanca amb totes les seves forces en el moment perfecte. El virus, molt furiós, va arribar a la porta de casa i, aquesta vegada sense trucar, va traspassar la porta d'un cop de puny.


El virus, que no ha vist les boles de la pel·lícula "Solo en casa", va caure en entrar i l’Esperanza reia sense parar. El monstre es va aixecar i s'hi va apropar ,  però ella estava molt preparada i li va buidar el pot de desinfectant als ulls. Per darrere va aparèixer la Pepa i li va treure la corona. Era el virus destronat. No ho va poder resistir i va explotar.


En Rafael i l’Esperanza van ser reconeguts i premiats a nivell mundial perquè, gràcies al seu enginy i a la seva unió, van aconseguir aturar la pandèmia.


 


 

Categoria de 13 a 17 anys. Sagrat Cor de Jesús Terrassa

T'ha agradat? Pots compartir-lo!