ADEU, MONSTRE
ADEU, MONSTRE
Hi havia una vegada un món capgirat per culpa d'un monstre anomenat
COVID-19. Era la fera més temible del món, s’esmunyia per les cases, per sota les portes, entrava a les residències d'avis, a les escoles, a totes les empreses del país, i penetrava al cos de les persones. Els més forts només es posaven malalts, però als més dèbils se'ls emportava amb ell a una dimensió desconeguda, d'on no en podien sortir mai més. No hi havia cap manera de combatre'l. L'únic que sabien els científics és que el monstre era al·lèrgic al gel desinfectant.
Els presidents estaven desesperats, no sabien què fer. Van convocar tots els països a una reunió virtual per parlar del tema i trobar la solució més adient.
Alguns deien que calia injectar alcohol a tothom i així de ben segur que matarien el monstre. Altres havien fet els deures i ho tenien tot molt estudiat.
Deien que el que calia era extreure el virus per fer unes proves, després sotmetre’l a una temperatura molt alta, sumar-hi l'arrel quadrada, i, per últim, dividir-ho per la substància obtinguda.
Però tot això era massa car i calia pensar en l'economia...
Van estar debatent hores i hores... Al final van decidir oferir una gran recompensa a qui trobés la fórmula per acabar amb la terrible bèstia. La notícia es va estendre ràpidament com el virus. Gent de tot arreu es presentava a les portes dels Parlaments, i deien:
- He trobat la solució!
- Jo sí que sé com matar el monstre.
Però cap no va funcionar. Els científics i matemàtics més importants ho van provar de totes les maneres, però no van trobar la solució.
Fins que un dia es va presentar a la porta un home. Tenia uns ulls blaus molt grans i un cabell castany amb alguns cabells blancs rinxolats. No era ni científic ni matemàtic, era el pare d'una família molt humil, on escassejaven els diners però on mai no faltava la felicitat; una família molt solidària que s’oferia a portar la compra a vàries persones de l’escala, i cada dia, a les vuit de la
tarda, aplaudia amb il·lusió i esperança. Ell va dir que tenia la solució i els ho va explicar:
-Per vèncer el monstre, el que hem fet de moment és treballar junts, celebrant els bons moments i sense perdre l'esperança, així que ens en sortirem i arribarem lluny. El que necessitem és barrejar el millor de cada persona, ho obtindrem amb aquest barret de ferro, ple de botons i cables, que he dissenyat.
Els presidents, ja desesperats, van decidir que per intentar-ho no s'hi perdia res. Van fer posar el barret de ferro a totes les persones del món i de cadascuna d'elles van extreure'n la seva millor qualitat. Un cop van tenir milions d'ampolles plenes de bones qualitats, les van abocar en un únic bol gegant. Després van omplir petites ampolles de vidre d'aquell peculiar líquid. Van donar aquest xarop a set persones víctimes del monstre i es van curar al moment. Tothom va pensar que era bruixeria o un miracle, però no. La idea d'aquest senzill pare de família funcionava de debò. El xarop es va repartir a totes les farmàcies de món, i en pocs dies la Covid-19 va ser història del passat. Aquell pare proclamà un discurs emès a tots els canals del món.
-El mèrit d'haver guanyat el monstre no és meu, és de tots. Tots vosaltres heu aportat el vostre granet de sorra, junts som més forts, invencibles!!
A continuació, els presidents li van donar el seu premi, que era una caixa gegant de Lego del castell de Harry Potter!
I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest monstre ja s’ha fos.
Categoria de 8 a 12 anys. Escola Pare Enric d'Ossó