La bola màgica
Els meus pares em van regalar pel meu sant un diari. Ui, perdó per no haver-me presentat, em dic Marta, tinc 14 anys i visc a casa de la meva àvia, amb la meva mare, i la meva germana.
Ara bé la part no tan bona, t’explico, ara mateix no estic a l’escola com hauria d’estar, tota la meva família està dintre de casa. La raó és que hi ha un virus per tot el món, es diu Coronavirus i estem en quarantena. Aquest virus ataca tothom, però a qui li pot afectar més és a les persones grans. La meva àvia no surt de casa, és la meva mare qui surt. Em fa molta por, per la meva àvia que és gran.
Cada dia escoltem les notícies i donen molta informació, però la que més em preocupa és que el virus va entrant casa per casa. Vol dir que va passant casa per casa per infectar la gent. Van dient per quines ciutats i carrers va passant el virus. El pitjor és que no hi ha solució! Ningú no sap què fer.
Les coses no milloren, i tinc molta por. Cada cop el virus està més a prop, està a un carrer del nostre.
A la meva família se li ha acudit una idea, la meva àvia té molts coneixements, no és una vident, però ens va dir que tenia una bola (màgica) en un armari de la seva habitació que li va regalar una amiga seva que era vident! La meva família no hi creu molt en tots aquests temes, però ho hem fet perquè així ens divertim una mica… Ara us estareu preguntant:
-Per què no marxeu de casa?
No està permès. Només està permès anar a comprar. I a més, a molts llocs hi ha el virus i seria una ximpleria marxar.
Hem començat a jugar amb aquella bola quan la meva germana, tota graciosa i dramàtica, ha dit:
-Què ens depararà el futur?
Tots hem rigut, perquè no ens esperàvem que digués res de seriós. Però de cop i volta apareix una frase escrita a la bola. Tots ens pensàvem que diria una ximpleria, però ha dit:
-La solució serà estar units i ser feliços…
La familia no sabia res del que estava dient la bola màgica. Però la meva àvia ens ha fet reflexionar, i és veritat que ens hem de divertir! Ens hem posat d’acord per posar música per la finestra cada dia.
Avui per la nit hem mirat les notícies i el virus seguia avançant. Jo no tenia esperances que funcionés des del principi, però la meva àvia va tornar a preguntar. La bola màgica li va respondre que féssim balls junts. Hem quedat un dia i una hora per ballar. Després, de nit, hem tornat a veure les notícies i el virus estava a dues cases de la nostra. La meva àvia, amb mínimes esperances, va a tornar a preguntar a la bola màgica, no sabíem que més fer. La bola li va contestar:
-Els aplaudiments i estar tots junts faran que el virus se'n vagi.
Vam acordar que avui, a les vuit en punt de la nit, aplaudiríem per tots els esforços de tanta gent, per les víctimes i, com ha dit la bola màgica, aplaudiríem per allunyar el virus.
A les vuit d’avui, hem sortit a aplaudir al balcó 5 min, tots junts i s’hi han afegit altres veïns. Hem posat les notícies, i eren una mica bones! El virus ha retrocedit una casa! Però encara no ha desaparegut. Després, hem arribat a la conclusió que hem d’aplaudir tots, no només dues cases. Com més serem més força tindrem per lluitar contra el virus. Llavors... cada cop s’han anat afegint més gent a aplaudir! I… a les notícies veiem que el virus s’està allunyant cada vegada més, fins que ha desaparegut del tot!. La força de la unió ha pogut amb la pandèmia!!
Categoria de 13 a 17 anys. La Teatral