COM FER FORA EL COVID-19? NOMES S ́ACONSEGUEIX AMB DIVERSIÓ
Hi havia una vegada, a Barcelona, una casa normal i corrent, on vivia una família com moltes altres: un pare, una mare, tres germans (un que tenia 9 anys -anomenat Martí-; l ́altre -en Joan-, 6 anys; i una germana -la Ivet, és a dir, jo- que tenia11 anys ) i l’àvia, de 69 anys. Ens quedàvem amb l' ́àvia i els pares els caps de setmana, fins que va arribar el 25 de febrer, quan tot va canviar. Va arribar el COVID -19! Els pares, com que eren metges, anaven a treballar cada dia i ens quedàvem a casa amb l’àvia, perquè no hi havia escola. No m’agradava això de no poder anar a l’escola. Cada nit enceníem la televisió per veure el telenotícies i saber què passava amb el COVID -19. Molts malalts, alguns de recuperats... Aquell moment del dia no m ́agradava gens.
Cada dia, mentre fèiem els deures, miràvem per la finestra i el cel em semblava cada cop més negre. Els tres germans vam pensar on podríem fer una base secreta per anar-hi cada cop que descobríem alguna cosa. Les golfes, la piscina, el jardí... Vam decidir fer túnels des de les golfes que guiarien fins al jardí i la piscina. Però quan vam arribar al menjador, l’àvia estava malalta!! La vam portar al centre d ́operacions, que havíem situat a les golfes, i vam adonar-nos amb preocupació que potser tenia el COVID-19.
Com que no sabíem com curar-la, ens vam posar mascareta, guants, ulleres i bata i jo vaig trucar a la seva amiga per si tenia alguna idea de com curar-la. No em va donar cap resposta, però em va recomanar que era millor que estiguéssim protegits. Vam fer-li cas, però tot i així vam començar a notar sensació de febre i ganes d’esternudar. Així que vam pensar de no tenir-li por, però no va funcionar del tot. A la piscina, vam muntar una mena d ́hospital per tenir el centre d ́operacions lliure. Al final, l’àvia va acabar a l' ́hospital. Quan vam arribar a la piscina va semblar que el COVID-19 quedava enrere, i ningú no va esternudar.
Vam seguir amb l’alegria tot el dia, tothom seguia sense esternudar i l ́alegria va seguir i seguir fins que la vam encomanar a tots els veïns i als hospitals també!! Ningú no curava, només es ballava, jugava i cantava davant els pacients !!! I des d'aquell dia, tothom que ha llegit aquest relat sap que el COVID-19 està entre nosaltres, però que no s ́atreveix a entrar perquè tenim l’alegria i la diversió dins nostre... i mai se'ns escaparà.
Així que ara et toca a tu: com faràs fora el COVID-19?
Categoria de 8 a 12 anys. Aula Escola Europea