LA LLUM D'UN CONFINAMENT
Dins de la seva habitació hi havia la Talía, aquell matí primaveral. Com de costum ,estava avorrida i amb ganes de poder sortir de casa. Es veu que hi ha un virus a fora, i ens hem de quedar confinats.
La Talía i la seva família no acostumen a passar gaire temps junts, perquè els pares sempre estan treballant. Però durant aquest període de temps tan estrany i diferent, no tenen cap més remei que estar junts.
-Ves a jugar amb la tablet una estona, així segur que t’estaràs una estona entretinguda- diu la mare.
Però la Talía s’hi nega. Ho troba absurd, i pensa que aquest podria ser un bon moment per recuperar l’esperit familiar... però no sap com fer-ho.
Un dia, la Talía va obrir un dels calaixos del menjador, i hi va trobar un llumet de nit molt estrany, tenia una forma molt peculiar i la seva llum era d’un color verdós.
Ella, sense pensar-s'ho dos cops, va tornar a entrar a la seva habitació i la va encendre. Tots els racons es van omplir de llum, i la Talía es va quedar entusiasmada. En aquell moment, un sentiment de felicitat i pau es va apoderar del seu interior, i tots els problemes van desaparèixer de la seva ment.
Uns minuts després, va desendollar el llumet, i tot va tornar a ser com abans.
-Què ha passat? Què ha sigut això?- es preguntava la Talía.
Que estrany...
Just després, la Talía va decidir explicar tot el que havia succeït als seus pares, però no se la van creure. Li van dir que era impossible que una llumeta de nit pogués donar pau a tots els que la miressin.
-Quines ximpleries dius, Talía! Filla meva, posa una mica els peus a terra, que sembla que visquis en un altre planeta!!! -va exclamar la mare, rient per sota el nas.
Malgrat tot, la Talía no va perdre les esperances, i es va adonar que ja tenia la solució! Ella es posà molt contenta, i tenia fe que funcionaria;n'estava segura.
L’endemà, a primera hora del matí, quan tothom dormia, ja estava preparada per quan es despertessin. El que pensava fer era encendre la llumeta quan arribessin al menjador amb la intenció d’esmorzar. Aleshores tota la casa s’ompliria de la llum verda, i per tant els provocaria pau i felicitat. Ella ho aprofitaria per parlar amb els pares (ja que mai se l’escoltaven), i els demanaria que col·laboressin a estar més units que mai, que fossin una família feliç, com la de totes les seves amigues de l’escola... Després l’apagaria, però confiava que a partir d’aquell moment tot fos diferent. Que fossin conscients de l’error que havien comès durant tots aquells anys, i intentessin canviar les seves vides d’ara endavant.
I així va ser...
La Talía va obrir el llumet, i tota la casa quedà il·luminada. Immediatament tots ells van quedar fascinats, i conseqüentment van somriure. Es van mirar entre ells i després es van fer una forta abraçada. La Talía ja n’estava orgullosa, ja ho havia aconseguit, només amb aquella abraçada s’havia adonat que tot seria diferent, era la persona més feliç del món! Feia tant de temps que no rebia cap abraçada dels pares...
A partir d’aquell moment tot va canviar, i van aprofitar cada un dels dies del confinament per compensar tots els anys perduts. Es van explicar les anècdotes més divertides i van riure més que mai.
Quan tot va tornar a la normalitat, els pares van canviar de feina per poder passar més estona amb la seva filla, i van ser una família molt feliç.
Tot gràcies a la Talía i al seu llumet misteriós, que els va donar inici a una nova i millor vida.
Categoria de 13 a 17 anys. Institut del Teatre