2020 Tornar al llistat

La mare també!

Alejandro

Hola, soc l’Ale! Avui us compartiré una història real, tant de bo fos un conte. Us presento  la seva protagonista, la meva mare. Ella és infermera i s’ha convertit, sense pretendre-ho, en l’heroïna d’un malson que ens persegueix des de fa setmanes.


Ens situem. És abril, any 2020. El món ha deixat de girar a causa d'en Covid. Potser us sembla que té nom de mascota, però res a veure. En Covid és un monstre invisible i cruel que es filtra per tot arreu i ataca els humans, els seus pulmons, fins a destruir-los. No distingeix edat, sexe, color de pell, religió ni cultura. A casa en coneixem prou les conseqüències, ja que  ma mare, com ja us he dit, treballa a un hospital i ens explica situacions molt difícils que s'estan vivint. Ella s’esforça molt per somriure, per mantenir la calma i per mostrar esperança, però sabem que està neguitosa i que somnia que algú trobi ràpid la solució.


 -  Alejandro, Marc, heu de col·laborar: no sortiu, respecteu les normes d’higiene, no poseu a ningú en perill, utilitzeu mascareta....- sento a dir cada dia a la mare, com si recités un mantra.


-  Que pesada, mama! Ja ho sabem -respon sempre en Marcos. No us ho he dit però en Marcos és el meu germà petit i sempre contesta a la mare, per provocar-la. Ell no ho reconeix ,però té por i sovint em fa preguntes:


-  Tu tens por? La mare ens pot contagiar? Creus que això tindrà solució, Ale?


-  Ni idea. De moment no- li contesto, amb una mica de frustració.


 Els matins passen ràpid, les tardes lentes i les nits amb insomni. Resistim el confinament durant dies.


Però la situació canvia en un segon. Sona el timbre de casa de manera insistent i obro. És la mare. Ha agafat el virus. Merda! Ara sí que l'hem feta bona!


 -  Fills, necessito que en pocs minuts prepareu la meva habitació amb tot allò necessari per passar-hi uns dies i deixeu el lavabo petit buit, per al meu ús exclusiu. No us vull contagiar. El Covid m’ha guanyat la partida- ens diu amb veu entretallada.


 Obeïm, cosa estranya en nosaltres, i comencem la recollida i neteja de l'habitació, sense dirigir-nos la paraula, amb un nus a la gola, perquè intuïm la gravetat de la situació. Qui s'ho havia d'imaginar? Tenim el monstre a casa. Maleït Covid!


  La mare viu aïllada, a casa, però sola. Parlem per telèfon i li apropem alguna cosa de menjar, tot i que no en té gaire, de gana. Està trista. Hi ha dies que expliquem acudits o cantem ben fort per poder-la animar.


 - Tinc una idea-em xiuxiueja, un dia, el Marcos a l'oïda.


-  Ets boníssim-contesto.


La mare, a la tarda, té visita per fer-se novament la PCR i saber si el virus continua actiu. Marxa, ens fem un EPI casolà i ens posem mans a l'obra. En pocs minuts l'habitació de la mare es converteix en una suite d'hotel. Imatges de la Barceloneta folren les parets, el so de les onades en un reproductor i perfum fresc. En Marcos té una nova idea.


-  Recordes aquella ampolla que guarda la mare amb aigua del mar i que olora quan està desanimada? Saps on la té? Prepara la banyera amb aquesta aigua salada. Li agradarà.


-  Ah, sí! La vam omplir quan baixàvem a la platja amb el bus V19 de casa els avis? La bus... L'he trobat!


La mare torna amb males notícies. El virus es resisteix i s'ha d'aïllar novament. La sorpresa l'alegra i accepta el bany relaxant. Entra a l'aigua i el seu cos comença a tremolar. L'aigua es tenyeix de verd. Unes bombolles amb corona es desfan i el Covid mor.


L'aigua de mar salva vides... La mare també!


 


Dedicat a tots els sanitaris que salven vides.

Categoria de 13 a 17 anys. Sagrat Cor de Jesús Terrassa