La mare també!

Alejandro

Hola, soc l’Ale! Avui us compartiré una història real, tant de bo fos un conte. Us presento  la seva protagonista, la meva mare. Ella és infermera i s’ha convertit, sense pretendre-ho, en l’heroïna d’un malson que ens persegueix des de fa setmanes.


Ens situem. És abril, any 2020. El món ha deixat de girar a causa d'en Covid. Potser us sembla que té nom de mascota, però res a veure. En Covid és un monstre invisible i cruel que es filtra per tot arreu i ataca els humans, els seus pulmons, fins a destruir-los. No distingeix edat, sexe, color de pell, religió ni cultura. A casa en coneixem prou les conseqüències, ja que  ma mare, com ja us he dit, treballa a un hospital i ens explica situacions molt difícils que s'estan vivint. Ella s’esforça molt per somriure, per mantenir la calma i per mostrar esperança, però sabem que està neguitosa i que somnia que algú trobi ràpid la solució.


 -  Alejandro, Marc, heu de col·laborar: no sortiu, respecteu les normes d’higiene, no poseu a ningú en perill, utilitzeu mascareta....- sento a dir cada dia a la mare, com si recités un mantra.


-  Que pesada, mama! Ja ho sabem -respon sempre en Marcos. No us ho he dit però en Marcos és el meu germà petit i sempre contesta a la mare, per provocar-la. Ell no ho reconeix ,però té por i sovint em fa preguntes:


-  Tu tens por? La mare ens pot contagiar? Creus que això tindrà solució, Ale?


-  Ni idea. De moment no- li contesto, amb una mica de frustració.


 Els matins passen ràpid, les tardes lentes i les nits amb insomni. Resistim el confinament durant dies.


Però la situació canvia en un segon. Sona el timbre de casa de manera insistent i obro. És la mare. Ha agafat el virus. Merda! Ara sí que l'hem feta bona!


 -  Fills, necessito que en pocs minuts prepareu la meva habitació amb tot allò necessari per passar-hi uns dies i deixeu el lavabo petit buit, per al meu ús exclusiu. No us vull contagiar. El Covid m’ha guanyat la partida- ens diu amb veu entretallada.


 Obeïm, cosa estranya en nosaltres, i comencem la recollida i neteja de l'habitació, sense dirigir-nos la paraula, amb un nus a la gola, perquè intuïm la gravetat de la situació. Qui s'ho havia d'imaginar? Tenim el monstre a casa. Maleït Covid!


  La mare viu aïllada, a casa, però sola. Parlem per telèfon i li apropem alguna cosa de menjar, tot i que no en té gaire, de gana. Està trista. Hi ha dies que expliquem acudits o cantem ben fort per poder-la animar.


 - Tinc una idea-em xiuxiueja, un dia, el Marcos a l'oïda.


-  Ets boníssim-contesto.


La mare, a la tarda, té visita per fer-se novament la PCR i saber si el virus continua actiu. Marxa, ens fem un EPI casolà i ens posem mans a l'obra. En pocs minuts l'habitació de la mare es converteix en una suite d'hotel. Imatges de la Barceloneta folren les parets, el so de les onades en un reproductor i perfum fresc. En Marcos té una nova idea.


-  Recordes aquella ampolla que guarda la mare amb aigua del mar i que olora quan està desanimada? Saps on la té? Prepara la banyera amb aquesta aigua salada. Li agradarà.


-  Ah, sí! La vam omplir quan baixàvem a la platja amb el bus V19 de casa els avis? La bus... L'he trobat!


La mare torna amb males notícies. El virus es resisteix i s'ha d'aïllar novament. La sorpresa l'alegra i accepta el bany relaxant. Entra a l'aigua i el seu cos comença a tremolar. L'aigua es tenyeix de verd. Unes bombolles amb corona es desfan i el Covid mor.


L'aigua de mar salva vides... La mare també!


 


Dedicat a tots els sanitaris que salven vides.

Categoria de 13 a 16 anys. Sagrat Cor de Jesús Terrassa