Temps de tristesa
Hi havia una vegada un nen que es deia Enzo. Era un noi molt rialler i li agradava molt anar amb els seus amics, sobretot, a fer esport. L'esport que més li agradava era el futbol, especialment fer de porter. Un dia de març, des de l'escola, els van donar una mala notícia: havien de recollir-ho tot i marxar a casa fins que el govern decidís que es podia sortir. Un virus des de la Xina havia arribat a Espanya i era molt perillós perquè tenia una gran capacitat de contagi entre els humans. Enzo, amb molta tristesa, es va acomiadar dels seus companys sense saber quin dia podria tornar a fer les coses que habitualment feia.
Els dies anaven passant i tot era molt estrany. Els primers era com estar de festa, els següents ja tornava a tenir les mateixes rutines d'escola, però sense poder sortir. Tot allò era molt trist i els dies eren molt avorrits i passaven molt a poc a poc. Enzo era molt conscient d'aquella malaltia, perquè algun familiar l'estava patint i a casa intentaven fer coses que l’ajudessin a no pensar gaire en tot allò. Sabia de la importància de no sortir, rentar-se molt les mans i col·laborar amb els pares, perquè ells estaven patint bastant. Enzo només pensava en el dia que podria tornar a fer allò que més li agradava. Després d'uns quants mesos, va rebre la notícia que aviat podria sortir al carrer amb els seus amics, que podria córrer, saltar, ser lliure... Aquell dia va ser meravellós i ho va celebrar amb la seva família perquè se sentia molt feliç, tot i que era conscient que havia de prendre moltes mesures per no contagiar-se ni contagiar els seus, perquè aquell virus havia vingut per no anar-se'n fins que algú no trobés la vacuna que evités la propagació.
Enzo havia pres consciència de tot, no només de la importància d'aquell virus fastigós, sinó també d'aprendre a estimar molt més el seus i a valorar-los, a ser més pacient i respectuós. Va aprendre a gaudir de tot el que la vida ens dona i ens regala. Tot el que ha passat ens farà molt forts, i el temps de tristesa només serà un record llunyà.
Categoria de 8 a 12 anys. Agustines Terrassa