La lluita contra el Coronavirus
Aquest matí m'he aixecat i volia anar a fer un tomb, però he recordat que estàvem en quarentena per culpa d'aquest virus.
He anat a la cuina i m’he fet l'esmorzar, he menjat torrades amb oli i sal. He posat la sal, i quan he posat l’oli es veu que la tapa no estava ben tancada i ha caigut tot per terra. Quan he netejat a sota de la pota d’una cadira, he trobat un paper que deia: “Si al Coronavius vols matar, a l'habitació de jocs has d'anar”. Quan ho he llegit m’he sorprès perquè a casa meva només hi érem la meva mare i jo. Jo no ho havia escrit i la meva mare no estava d'humor per fer-ho.
Sense distreure'm gens, m'he dirigit cap a aquella habitació, he obert la porta i, de sobte, he trobat un munt de rotllos de paper sobre el llit i a la tauleta una cartolina gegant on hi posava: “Aquests rotllos més endavant et serviran, agafa’n tres i segueix investigant”. Darrere d'aquesta cartolina hi havia un paper més petit en el qual posava: “El Covid amb amor es pot matar, construeix alguna cosa que molts petons pugui donar”.
He agafat els tres rotllos de paper i me n'he anat a la taula de manualitats. Un cop allà he pensat que podria construir una màquina tirapetons gegaaaaaant.
“Sí, quina bona idea”, he dit mentalment, i m’he posat mans a l'obra.
Quan he acabat de construir el mandró que repartia petons per tota Barcelona, he pensat: “Com puc construir un petó??????” Després de molta estona donant-hi voltes, estava desesperada i m'hauria agradat trobar una d’aquelles pistes anteriors. He obert l’estoig i just allà hi havia la meva solució.
Fa molts anys, quan jo era petita, la meva àvia em va regalar una caixeta. Ella deia que dins d’aquella caixa hi havia un petó seu, perquè quan la veiés sempre la recordés. He agafat el petó i l’he ficat a dins d'una caixa, he construït un multiplicador i l’he ficat a dins. La màquina ja quasi estava muntada.
Un cop ho he unit tot, l’he portat a la meva terrassa perquè tothom rebés el petó que curaria a tothom del coronavirus. A la terrassa he trobat una grata sorpresa: allà, just a la meva terrassa, hi havia la meva àvia, no m’ho podia creure!
-Àvia?- li he preguntat.
-La mateixa -ha respost.
Li he fet una forta abraçada. I juntes hem començat a repartir petons per tota la ciutat.
Categoria de 8 a 12 anys. Fort Pienc