EL SECRET DE LA CLARA
Hi havia una vegada una nena que es deia Clara.
Un dia li van dir que aquest any ja no podria anar més a l’escola per culpa d’un virus molt dolent que es deia covid-19.
La Clara es va posar molt trista, ja no podria tornar a l’escola ni podria veure els seus amics, i estava segura que seria molt i molt avorrit estudiar sola a casa.
La Clara estava preocupada, trista, nerviosa i desesperada perquè tot el que sentia sobre el covid-19 era molt dolent. Quan va arribar a casa, la mare es va adonar que la Clara estava trista i li va preguntar què li passava, però ella no volia amoïnar la seva mare. Li va dir que no li passava res i se’n va anar directe a la seva habitació.
A la Clara li encantava dibuixar i en arribar a la seva habitació es va posar a dibuixar dinosaures, papallones, fruites i moltes coses més. El dibuix més maco que va fer va ser el d’un drac, però no era un drac qualsevol, no era pas un drac dolent, era un drac molt bo, amable i feliç.
La Clara havia construït una cabana a la terrassa de casa seva, on es passava moltes i moltes estones. A vegades havia arribat a passar 24 hores a la cabana, s' ́ho passava tan bé!
Un dia la Clara, mirant la televisió, va sentir a les notícies que els metges s’estaven quedant sense mascaretes i allò era imprescindible per als metges, per poder treballar i curar els malalts sense encomanar-se. De cop i volta se li va acudir una idea a la Clara, i ràpidament va agafar la màquina de cosir, tela i fil, i es va posar a cosir mascaretes tot el dia.
Més tard va començar a rumiar com podria repartir les mascaretes, però va adonar-se que no les podria repartir ella sola. De sobte, va veure que el dibuix del drac s’estava movent i de cop i volta el drac va sortir del dibuix.
Primer la Clara estava una mica espantada, però després va recordar que el drac del dibuix era bo.
El drac es va fer molt amic de la Clara, la Clara li va explicar tot el que havia passat, i se’ls va ocórrer una idea molt bona: el drac podria anar volant a repartir les mascaretes als hospitals. Es van posar en marxa, la Clara estava dia i nit cosint i el drac repartint, i així molts i molts dies, fins que el virus va anant desapareixent poc a poc.
Tots dos estaven molt contents d’haver contribuït a ajudar en aquest temps de confinament, però un cop ja no era necessària l’ajuda del drac, ell es va acomiadar de la Clara, dient-li que havia de marxar per anar a ajudar altres persones.
La Clara es va posar molt trista però ho va comprendre, i amb un petó i llàgrimes als ulls, el va acomiadar amb un “fins aviat”. Ella, en el fons sabia que, si el tornava a necessitar, el drac tornaria.
Categoria de 8 a 12 anys. COL.LEGI MOTSERRAT