L’equip del Coronavirus
Eren temps de confinament màxim. A l’Eixample hi vivia una família. El pare es deia Joan i era metge, i dia sí dia no, anava a l’hospital.
Un dia, el Joan va agafar el cotxe i va marxar a l’hospital. Quan va arribar, va aparcar, va entrar a l’hospital i es va començar a vestir amb la roba de metge, però com podia ser? No hi havia la mascareta per posar a sota de l’altra mascareta! Però igualment va marxar cap a l’UCI de coronavirus. Allà un malalt li va tossir a la cara. I després va venir una infermera.
-Doctor, hauria d’anar a fer-se el test -va dir.
-Ara hi vaig -va contestar el Joan, i va marxar cap a una sala.
Quan va ser el seu torn va entrar, i li van fer el test.
-Doctor, hauria de saber que és positiu.
-QUÈ?- va preguntar molt sorprès -Que tinc la COVID-19?
-Sí, val més que marxi, no s’acosti a ningú i dormi separat de la resta -va dir un altre doctor.
-D’acord! Ara marxo.
El Joan va agafar el cotxe i va anar cap a casa, quan hi va arribar la seva dona se li va tirar a sobre, i el Joan va dir:
-NO! Tinc COVID-19, dormiré sol!
-Joan! Vinga! Dutxat i renta’t les mans- va dir la seva dona.
El Joan es va dutxar. Quan va acabar, la seva dona i ell van preparar un llit.
A la nit tots van anar a dormir a la seva habitació.
La nena que es deia Júlia no podia dormir, per tant va anar a l’habitació del seu pare. De cop el seu pare es va aixecar sense ser conscient (la Júlia no recordava que el seu pare fos somnàmbul). El seu pare va obrir els ulls, però no va dir res, es va posar les sabatilles i va sortir de casa, i la seva filla el va seguir. Van caminar molta estona, i la Júlia es va fixar que hi havia molta gent amb pijama, i tots anaven al mateix lloc. Van caminar fins a una muntanya on hi havia molta gent, i una veu va dir:
-Infectats, infectades, soc el Rei de coronavirus, la vostra missió és infectar a tothom, vull ser el virus governador!!
La Júlia va forçar la vista per veure qui parlava, però no va veure res, i llavors una senyora li va donar una rodona de vidre i va dir: ”Mira per la rodona”.
La Julia va mirar per la rodona, i va veure una corona. Aquella cosa era el coronavirus!
Tots els infectats i infectades van marxar, i el Joan també i la Júlia el va seguir. Els infectats entraven a les cases, i feien esternuts a tothom que veien.
La Júlia va córrer i córrer, superant els obstacles dels infectats, fins arribar a casa. Allà va despertar la seva mare i li va explicar. Llavors va fer un pla: despertaria a tots els veïns que havia conegut a les 20h quan aplaudia als sanitaris, i van baixar tots a la zona comunitària, i allà la Júlia va dir:
-Veïns i veïnes, el coronavirus no farà que estiguem confinats, el que farem és confinar el virus. I nosaltres units podem!!! No tingueu por, l’únic que heu de fer és seguir-me fent esternuts. Què us sembla?
-Bé –va dir una veïna.
-Fantàstic ! –va cridar una família.
Tots els veïns van marxar fent veure que tenien esternuts.
Van caminar fins a la muntanya on s’amagava el Rei coronavirus. Allà uns veïns que portaven aigua la van tirar sobre el Rei, i es va fer fum. Llavors van venir els infectats, i ja no tenien virus. Perquè el Rei controlava els altres i quan es va morir el Rei , els altres exemplars també.
Van passar només 2 dies en posar les coses en ordre. Les escoles obrien, als bars i restaurants ja no s’havien de mantenir distàncies i al Telenotícies ja no només parlaven del coronavirus, conclusió, que el coronavirus havia quedat enrere i tothom tornava a ser feliç amb la normalitat.
Categoria de 8 a 12 anys. Escola Thau Barcelona