Visca la República!
La Naia sempre havia cregut en les princeses dels contes. Tenia vuit anys i vivia amb els seus pares i la seva germana adolescent a Barcelona. Els seus dies eren alegres: anava a l’escola, a classe de violí i feia natació. Però aquesta normalitat es va veure enrarida per una notícia. A tot arreu només se sentia parlar d’una cosa: el coronavirus.
La Naia va entendre que aquest tal coronavirus era molt pitjor que una grip, que havia viatjat de la Xina cap a Europa, i que molta gent moria per culpa seva. Però ella no s’ho acabava de creure i pensava:
- Com pot ser que sigui un virus tan dolent, si en el nom hi du una corona? Segur que deu ser un virus reial!
El virus va arribar a Catalunya, molta gent es va infectar i van extremar-se les mesures de seguretat fins que un dia, quan era a l’escola, la seva tutora els va dir que se n’havien d’anar cap a casa i que no sabia quan podrien tornar-se a veure.
I va resultar que a casa havien d’estar tots tancats. I el temps passava molt lent. Els seus pares teletreballaven i la seva germana passava d’ella: es tancava a l’habitació a veure sèries i a parlar amb els seus amics amb l’ordinador.
La Naia trobava a faltar sortir al carrer, els seus amics -potser sí que aquest Corona era odiós-, pensava. Cada dia escoltava que havien mort moltes persones, i això l’entristia. I de sobte va recordar una pel·lícula que havia vist a casa, que anava d’una dona que tenia superpoders i salvava el món.
Ella no tenia superpoders ni podria ser la Wonderwoman, però faria el que fos perquè a casa seva el coronavirus no entrés!
Va pensar que el primer que havia de fer era inventar-se unes cançons que espantessin el virus. Però necessitava l’ajuda de la seva germana, a qui li agradava una música tan horrible que segur que espantaria el coronavirus! I quan li ho va proposar, la seva germana li va respondre:
- D’acord, t’ajudaré! Total, tampoc tinc res millor a fer!
Així que van fer uns temes a l’estil Billie Eilish que es titulaven Bad coronavirus!, We hate you! i We don’t want to die!, que anaven cantant per casa i que no estaven tan malament com s’havia imaginat. Fins i tot els seus pares les van començar a cantar també!
La Naia va pensar que un altre aspecte important perquè el coronavirus no volgués entrar a casa seva era el menjar. I en això tenia un problema greu: els seus pares cuinaven fatal i ella creia que, si tan dolent era aquest virus, el menjar que trobaria deliciós seria el que feien a casa seva.
Amb bosses d’escombraries va fer davantals per tots i va recopilar tots els llibres de cuina que va poder per elaborar menjar com el de la seva àvia: macarrons no comprats, peix que no tingués pinta de plàstic... i va descobrir que es podien fer mil amanides diferents.
A la tele, el virus tenia aspecte de ser rodanxó. Així que la Naia va pensar que el virus no voldria entrar a casa seva si feien exercici. Segur que aquest maleït virus reial rodonet no tenia ganes de suar!
De mica en mica va tornar la normalitat: els nens i nenes van poder començar a sortir al carrer, la gent gran també, ja no hi havia tantes morts i cada vegada hi havia menys contagis. Però no era una normalitat com la d’abans: s’havia de sortir al carrer amb mascareta i guardant unes distàncies.
I després de tots aquests dies a casa, i de tot el que havia vist i escoltat, la Naia va arribar a la conclusió que la reialesa no era tan bona com creia perquè arrasava amb tot el que no li corresponia. I va pensar: Visca la República!
Categoria de 8 a 12 anys. Escola Solc