LA IMPORTÀNCIA D'AJUDAR ELS ALTRES
Actualment vivim una pandèmia, la gent està nerviosa i espantada, alguna gent es relaxa o es tranquil·litza escrivint, d'altres llegint o pintant, com és el cas de l'Alba. A ella li relaxa pintar i està aprofitant aquesta època per millorar el seu art. Pinta els seus sentiments i el que vol que passi. L'Alba volia reflectir com seria el món si el cuidéssim i l'apreciéssim més, per veure què canviaria i què seria igual. S'anava fent tard i va decidir pintar-ho l'endemà. Durant la nit va pensar en la seva nova obra d'art. En despertar-se, volia pintar, però les pintures i pinzells no hi eren. Era estrany. Els seus pares tampoc sabien on eren.
Més tard va arribar un paquet de coloraines a la porta. Hi posava el seu nom. Ella no havia demanat res, i li va estranyar bastant. La capsa semblava màgica, va obrir-la, no es podia creure què hi havia dins!... Eren pinzells, pintures, retoladors molt simples però elegants. Va començar a dibuixar amb els nous misteriosos materials que ningú sabia d'on havien sortit.
Va pintar siluetes, un preciós cel blau amb núvols detallats i plens de tons blancs i grisos difuminats, i un camp verd ple de gespa on hi havia un cavall blanc, unes noies i animals petits sobre de la gespa.
L'Alba tenia set i va anar a buscar un got d'aigua, en tornar es trobar una sorpresa; els personatges de la pintura ja no estaven en la mateixa posició en què els havia pintat. L'Alba, en veure-ho, va cridar i li va caure el got d'aigua al terra de l'espant. Al quadre es veia com si una de les noies li volgués dir alguna cosa. L'Alba va dibuixar un paper i un bolígraf perquè potser així la noia del quadre pogués escriure-li. Va quedar sorpresa quan la noia començà a escriure. L'Alba estava convençuda que s'estava tornant boja.
En el paper hi posava: "Sé com resoldre el problema".
L'Alba no sabia com reaccionar, ni si somniava.
La noia li va dir:
-Em dic Irene, és fàcil resoldre-ho amb els llapis i pinzells màgics.
La Irene va allargar la mà i va fer un gest perquè l'Alba li dónes la mà, l'Alba, confusa, va posar la mà i va tancar els ulls. Quan els va obrir va veure que estava trepitjant gespa, i es va adonar que havia entrat dins del quadre. No s'ho podia creure, estava al·lucinant, i quan es va adonar que podia dibuixar el que volgués va entendre el que li deia la Irene. Va entendre que, com que podia dibuixar el que volia, podia fer un món irreal on la gent podia anar tranquil·lament caminant, sense molestar a ningú, mentre els metges estudiaven i trobaven un remei per al virus. En entrar al quadre no es transmetia el virus, et converties en tu, però d'aquell món del quadre.
En sortir va pintar altres quadres i va organitzar una reunió virtual amb professionals de la salut i la política. Els va explicar el que estava creant i com funcionava, tots estaven interessats i volien veure-ho i provar-ho en persona. L'Alba va organitzar una reunió amb ells, on els va ensenyar com funcionava i van comprovar que no es transmetia el virus. Van quedar impressionats i van dir-li que fes més quadres amb ajuda d'altres artistes per fer-ho ràpid.
Després de dues setmanes sense parar de pintar amb els altres artistes van provar els quadres. Com que eren segurs els van repartir amb instruccions de funcionament, i la gent va entrar als quadres. Mentrestant, els centres mèdics i laboratoris treballaven per trobar una cura al més aviat possible. Van trobar-la i va funcionar positivament, la gent va sortir dels quadres i es van vacunar.
Categoria de 13 a 17 anys. SAGRAT COR RIBES