La història de la nit
Era la Nit de Reis. L'Adrià estava impacient perquè l’endemà tindria molts regals, quan la seva mare el va cridar per sopar:
- Adrià! Vine a sopar que avui he fet el teu plat preferit, he fet canelons!
- Vinc de seguida! -va respondre l'Adrià.
Aquella nit van anar a dormir d’hora però, de sobte, es va despertar a mitja nit i va sentir una veu, una veu greu com de fantasma:
- Qui ets? -va preguntar.
- Això no importa, l'únic que importa es que tu, Adrià, has estat triat per protegir la Pedra de les Vacunes perquè el Monstre Negre no se l’emporti. D’ell en surten tots els virus del món i per això vol acabar amb ella. Si la destrueix, cap malaltia no tindria vacuna -va dir la veu.
- Però, jo només soc un nen! No sabré fer-ho -va dir l'Adrià.
- És igual! Ets l'escollit per fer-ho, amb les següents instruccions: no podràs sortir de casa en cap moment i hauràs de tenir sempre la pedra a la teva butxaca.
Això va ser l'últim que va dir abans de fer que l'Adrià s’adormís de nou.
Quan es va despertar, l'Adrià va anar corrents cap a l'habitació de la seva mare per despertar-la també. Tots dos van obrir els regals que li havien portat els Reis Mags. A l'Adrià li van portar moltes coses: jocs, llibres, roba… i una cosa molt estranya, una pedra amb una V dins d'una capseta amb un candau. Llavors, va recordar el somni que havia tingut aquella nit. I si no va ser un somni??? I si la veu de fantasma deia la veritat???
L'Adrià va ficar-se la capsa a la butxaca, i aquella tarda va fingir que estava malalt per no sortir de casa.
Cap a les dues de la matinada va veure una ombra que portava una espècie de corona al cap i es va adonar que era el Monstre Negre. Llavors, quan es va apropar el va agafar per darrere, molt espantat, i el va ficar en un armari, el va tancar amb clau, perquè la seva mare no el veiés. No es va tornar a adormir en tota la nit, per assegurar-se que no s’escapés.
Aquell matí la seva mare no el va molestar perquè, com que pensava que estava malalt, volia que descansés. Mentrestant, l'Adrià estava pensant un pla perquè el monstre el deixés en pau. Va obrir l’armari i va sentir com si una màgia obscura envaís el seu cos. El monstre negre s’havia ficat dins seu. Llavors, ara sí que havia de buscar una solució per vèncer el monstre. I de sobte va tenir una gran idea: si la pedra es deia “la pedra de les vacunes” segur que era perquè ell era com un virus i la pedra era com la vacuna. Llavors, va agafar la pedra amb totes les seves forces i va notar que li marxava l'obscuritat. Va veure que el monstre anava disminuint fins que va quedar una espècie de fum negre que va elevar-se fins a ficar-se dins de la pedra. Ell no sabia què fer, així que va ficar-la a la caixa amb el candau i no la va tornar a obrir.
Durant la nit es va despertar i va tornar a sentir aquella veu:
- Ho has fet molt bé, Adrià. Ara m’enduré la pedra i mai més et portarà problemes.
- Però, encara no sé ni qui ets- va dir l'Adrià.
Llavors, va veure que era al llit i va mirar l’hora. Eren les 09:00 del matí. Va mirar el calendari i va veure que era el dia set de gener. Tot havia estat una espècie de somni... però, a la vegada, també havia estat real, perquè en obrir, un altre cop, els regals, va tornar a veure la pedra amb la V però, aquesta vegada, amb un puntet negre. Així que havia estat real! Havia salvat molta gent del Monstre Negre.
I aquest és el final de la història de la nit.
Categoria de 8 a 12 anys. Escola Tomàs Moro