L’avi Koala

Eric

Comencem aquesta història amb tres germans: l'Enric, el Toni i l'Eric. Eren inseparables i vivien amb el seu avi Koala. Segons ells, era el més important de la seva vida. L'estimaven molt, sempre l’ajudaven i sovint l'avi els donava molts bons consells a tots tres. Havia viscut un munt d'històries al llarg de la seva vida i als seus nets els encantava que el seu avi els expliqués totes aquestes vivències. Eren històries de tot tipus: des que va anar a la guerra, passant per la gana que va patir perquè no tenia diners per poder comprar menjar. En definitiva, parlava de tot el que va fer per tirar la seva família endavant amb el poc que es tenia en aquella època i, sobretot, parlava del feliç que va ser veient créixer els seus fills i nets al seu costat.


Un bon dia la cosa es va complicar per a tothom. Tot el que era felicitat es va tornar un mal de cap. Un virus havia arribat al món. Ningú sabia de què es tractava ni d'on venia. Només se sabia que era molt dolent, que s’estava morint gent i que altres persones estaven a l'hospital molt greus.


L'avi Koala i els seus nets es van quedar espantats en veure la notícia. Deien que ningú podia sortir de casa, que era un virus molt contagiós. Aleshores, tots quatre van decidir que havien de fer alguna cosa per acabar amb tot això i que el virus no entrés a casa. Amb l’experiència de l'avi, la imaginació de l'Enric, l'enginy de l'Èric i la traça d'en Toni, van començar a idear un pla per estar sans i estalvis dins de casa. Tot el que tenien per poder fabricar alguna cosa per acabar amb el virus ho haurien d’agafar de dins la casa, ja que no podien sortir, perquè sinó s'infectarien.


 


-¿Tenim oueres?-li va preguntar l'Enric al seu avi.


-Sí -li va contestar l’avi. Tenia una idea molt bona.


 


Van agafar totes les oueres i van començar a folrar totes les parets de casa. El marc de la porta que donava al carrer el van tapar amb cartró d’uns cereals que s'havien menjat i a les finestres hi van idear una màquina amb la qual podrien desinfectar i ventilar tota la casa. Consistia en agafar un ventilador, enganxar-hi unes ampolles d'aigua reciclada i omplir-les amb un líquid desinfectant, el qual portava aigua, alcohol i una infusió innovadora, barrejant vàries herbes aromàtiques, que l'Eric i el Toni havien inventat amb molts bons resultats. El funcionament de la màquina era molt senzill, s’havia d’encendre el ventilador i les ampolles plenes de líquid desinfectant que hi havia enganxades al darrere s’enlairarien i el líquid sortiria disparat i s'estendria fàcilment per tota la casa. D’aquesta manera, no deixaria entrar el virus.


 


Van treballar durant dos dies seguits per preparar tota aquesta artilleria. Dia i nit. Finalment, ho van aconseguir. El virus mai no va poder entrar a casa. L'avi Koala es va sentir molt orgullós dels seus nets, ja que havien tingut la tenacitat de treballar durament durant dies seguits: la responsabilitat de fer-ho i no decaure, de respectar-se els uns amb els altres, la companyonia de posar totes les idees en comú i portar-les a terme i, sobretot, la valentia i l'amor amb què ho havien fet.


A partir d’aquell moment, a més a més de parar el virus, també van aprendre que junts podien amb tot.


 

Categoria de 8 a 12 anys. Escola Tomàs Moro

T'ha agradat? Pots compartir-lo!