I avui quina roba em poso?
Com cada nit, el Quim llegeix el seu llibre fins quedar-se adormit, però ja fa dies que escolta un soroll a l'armari i al matí troba la roba i les sabates molt desordenades. No passen ni cinc segons que el Quim apaga el llum i escolta una veueta.
-Ep, ara! Ja està tot a les fosques.
El Quim camina de puntetes, obre l'armari de cop, enfocant amb la llanterna, però tot està quiet. El tanca i...
-Uff, quasi ens pilla. Ja pots venir, Roberta.
Al moment, una altra veu:
-Ai Josepet, quines ganes tenia de veure't. Tot el dia separats i aquest nen que cada dia se'n va a dormir més tard.
El Quim torna a obrir l'armari i... PATAPUM!
-Us he pillat! Sou vosaltres. Desemmascareu-vos!
El Quim s'ha de fregar els ulls per creure el que veu. Tota la roba està barrejada i ara estan xerrant!
-Ai Quim, ja que ens has vist em presento- diu la vamba Converse- Jo soc la Roberta i estimo el Josepet. En el confinament vam estar tant temps junts a l’armari que ara no sabem viure un sense l’altre. A veure si pots posar-nos junts per anar a l'escola. Encara que vagis desconjuntat...
-I a mi amb el vestit de lluentons de la Marta- diu la jaqueta de cuir-. Estem a diferents armaris i només ens veiem en el trajecte de l’escola de Diagonal a Lesseps, i són molt poques parades! Saps que malament ho passo quan la teva germana baixa a Fontana?
-Però si només hi ha una parada!- diu el Quim
-Quan estàs enamorada, una parada de metro separats se’t fa interminable- diu la jaqueta, sospirant.
El Quim tanca l'armari, es fica dins del llit i es tapa amb la manta. Roba que parla? Jaquetes que coneixen les parades de metro? El Quim cau profundament adormit.
L’endemà…
-Avui estàs molt pàl·lid, Quim- diu la mare.
El Quim remena la llet com si no sentís res.
El Quim obre el seu armari per vestir-se. Espera que tot hagi estat un somni, però...
-Please, please- diuen la Roberta i el Josepet a la vegada.
-I ves a buscar la Florència a l'armari de la Marta- diu la jaqueta de cuir.
Al cap d’uns minuts...
El pare i la Marta es queden de pedra quan veuen el Quim.
-Avui no és Carnestoltes. Què fas amb el meu vestit?- diu la Marta enfadada.
-Avui? El dia que vens a visitar les instal·lacions del metro amb l’escola? El dia que coneixeràs els meus companys i companyes de feina? Fes el favor de canviar-te. No vull que pensin que el meu fill és un babau- diu el pare.
-És que estic enamorat i faig ximpleries- diu el Quim, intentant no semblar nerviós.
-Ara tira cap a l’escola i quan arribis, et poses la roba de futbol- diu el pare posant els ulls en blanc.
La cara dels companys en veure el Quim arribar és un poema. Però ell fa com si res. Es nota content, com la seva roba. La mestra se’l mira de dalt a baix mentre fan filera per marxar d’excursió.
Quan arriben a les instal·lacions, el pare del Quim està esperant a la porta amb dos companys. La cara li canvia quan veu que el Quim no s’ha canviat.
-Mmmm nois, aquest és el Quim, el meu fill- diu el pare.
-Caram, Quim. Que original- diu el company més jove.
-Sabeu què?- El Quim es gira i els mira a tots-, És l'aniversari de la TMB i venir aquí, on el meu pare porta treballant vint anys, és motiu suficient com per vestir-me com si anés a una gran festa i jo, pare….
Riiiing! Riiing! ( Despertador sonant)
El Quim obre un ull i pensa que per sort tot era un somni.
-Lleva’t Quim!. Avui em vens a visitar a la feina- diu el pare-. Però Quim! Què fa tota la roba pel terra?
-On és el meu vestit de lluentons?- es sent a la Marta de lluny...
Categoria de 8 a 12 anys. Frederic Mistral- Tècnic Eulàlia