El viatge en el temps
EL VIATGE EN EL TEMPS
-Martí, m’estàs escoltant? -li pregunta la professora Maria-. Si m’estaves escoltant deus saber quants anys fa que existeix la xarxa de bus.
-No ho sé, potser 10 anys? -digué el Martí, i tota la classe es va posar a riure.
A l’hora del pati la Laura, la seva germana bessona, li diu:
-Com és que has contestat 10? No saps que són 100? Espavila't, que aviat tenim un examen sobre això!
L’endemà era dissabte i el Martí, la Laura, la seva mare i el seu pare se’n van anar a una botiga del barri de Sant Antoni.
Hi van en bus, i quan seuen la Laura troba 30 euros i li diu al Martí tota excitada:
-Mira, Martí, 30 euros!! Què ens podríem comprar?
-Uau! Quina sort! Podríem anar a comprar a una botiga d’antiguitats, diuen que n’hi ha moltes per aquesta zona –diu el Martí, il·lusionat-, segur que trobarem alguna cosa interessant.
Quan van baixar del bus, la Laura els va preguntar als pares:
-Pare, mare, el Martí i jo podem anar a comprar una cosa i mentrestant vosaltres aneu a passejar per aquí?
-Val, però quan hagueu acabat ens veniu a buscar a aquesta botiga –digué la mare, assenyalant amb el dit una botiga de roba.
Els nens van agafar el seu mòbil i van buscar “botiga d’antiguitats” al Google, van mirar el GPS i en van trobar una, no gaire lluny d’on estaven.
Quan van entrar a la botiga, es trobaven en una estança desordenada i plena, però als nens els va agradar.
El propietari era un home vell però semblava valent. Tenia el rostre arrugat i una mirada aventurera, semblava forçut.
-Hola, voldríem l’objecte més vell de tota la botiga –va dir el Martí.
L’home va convidar els nens a passar, va agafar una pedra de color verd transparent i la va lliurar a la Laura.
-Fa molts anys que la tinc, la vaig trobar en un bus fa uns 30 anys, mai ningú s’havia interessat per ella – va dir l’home.
Els nens la van comprar i van anar a la botiga on havien quedat amb els seus pares. La Laura es va guardar la pedra a la motxilla i van anar a més botigues.
L’endemà era un dia d’escola, els nens anaven tard i la Laura no es va recordar de treure la pedra de la motxilla.
A la classe, la professora els va fer un examen sorpresa. Els nois no en sabien gaire d'aquell tema. Quan la professora va començar a repartir els exàmens sobre la xarxa de bus, la Laura va fregar la pedra per treure-li la pols i de cop ella i el Martí estaven en un bosc davant d’un follet amb unes orelles molt llargues i un cos petit. Els nens estaven sorpresos i estranyats.
-Hola, em dic Prat i seré el vostre guia –va dir el follet.
-Hola, com és que estem aquí i no a la classe? –va preguntar el Martí.
-Noi, fas massa preguntes! –va queixar-se el Prat-, com us dieu?
-Laura i Martí
-Val, doncs, comencem? –. Els va explicar tot el que havien de saber i molt més-. La pròxima vegada que necessiteu ajuda torneu a fregar la pedra màgia i jo us ajudaré.
-Laura! Martí! Nois, us havíeu adormit! –va dir la professora.
Es van posar a fer l’examen, van aprovar i ara ho sabien tot sobre la xarxa de bus.
Categoria de 8 a 12 anys. Escola Catalunya