COSES DE L'AMOR

MIROSLAW

Estic avorrida al trajecte de cada dia. Ara, de sobte, em venen ganes de parlar amb en Rafa. M’inventaré l’excusa de demanar el telèfon de la Laura per parlar amb ell.


—Sí?


—Rafa, soc l’Emma, la companya de la facultat. Te'n recordes de mi?


—I tant, noia, com no havia de recordar-me'n?


—He, he, era un dir per trencar el gel. Volia el telèfon de la Laura Camus. Fa dies que no sabia res de tu i volia sentir la teva veu.


—Doncs aquí em tens, tot per tu, com et va?


—Vaig acabar el grau i em vaig enrotllar amb el Martí, estic bé amb ell..


—En Martí no era "ni chicha ni limoná", els nois li deien “el pixa freda”


 —Ja sé que no és molt guapo, però amb mi es porta bé… Saps el grup de noies de la facultat; la Laura, la Laia, la Gina? Deien que tenies un culet molt maco...


— Bé, doncs, jo tinc bon record, Emma, malgrat que eres la noia que vesties amb més normalitat, sempre amb texans i jerseis, eres molt atractiva.


—Uf, m’estic posant vermella, jo, malgrat que tinc parella, et trobo a faltar. Per mi vas ser important, el curs passat, et trobo a faltar...


—Noia, m’estàs estarrufant.


—Ja saps que jo soc visceral, i el que sento em surt de dintre i no puc evitar-ho.


—Emma, jo tinc parella i estic molt penjat d’ella...


—Jo només vull quedar per fer un cafè, ja veurem què passarà, jo també tinc parella.


—Emma, ja saps el que passarà, ets molt passional i no resistiràs els meus encants...


—Ja, el teu culet...


—Escolta, aquí dintre del Metro no et sento bé, ara quan surti et truco jo i acabem de quedar, però sols per un cafè i posar-nos al dia.


—Encantada, quan vulguis, ara tinc tot el temps, ja que estic en un impasse. 


—Rafa, estaré esperant, ja t'he dit que ets important per mi, no sé com a l’estiu ens va separar...


Rafa penja el telèfon, tremolant, i pensa: "Aquesta noia té 25 anys i jo 20, és simpàtica i atractiva, però no és el meu tipus. Amb la Sònia estic molt bé i no vull aventures."

T'ha agradat? Pots compartir-lo!