Barcelona ferida

Tonitor

 


 


21 d’agost de 2017, aquesta és una data que ni jo ni molts del barcelonins oblidarem mai perquè, per primer cop, la nostra ciutat va patir un atac gihadista que ens va sacsejar la vida, a mi especialment.


 


Tornava de passar el dia a la platja de la Barceloneta i vaig agafar el V15 per tornar a casa, jo baixava al final, perquè visc a l'Avinguda Tibidabo. Amb estupefacció, seguia pel mòbil les notícies de l'atemptat de la Rambla, que feia una hora que s’havia produït.


 


Just quan faltava una parada per arribar a casa, va pujar a l’autobús el famós Younes Abouyaaqoub, molt suat i amb cara de desesperació,  cridant: "Allahu Akbar!" (Al·là és gran), i mostrant-nos la panxa rodejada per un cinturó, aparentment d’explosius i amb un ganivet a la mà. Va demanar-li al conductor el mòbil,  que tanqués portes i que no parés fins sortir de Barcelona per la Ronda de Dalt, i als 6 passatgers que quedàvem en aquell moment dins l’autobús ens va amenaçar de mort, alhora que ens demanava també els telèfons.


 


No m’ho podia creure, feia uns instant estava llegint que l’autor material del fets de la Rambla havia fugit pels carrers de Barcelona  i ara em trobava amb ell confinat en un autobús, camí de no sé on.


 


El conductor, molt espantat com tots nosaltres, li va fer cas i va sortir cap al Garraf per la Ronda de Dalt i la C32. Les sirenes del Mossos ens perseguien des del primer moment  i sentíem el soroll d’un helicòpter a sobre nostre de manera permanent. Jo pensava que d’un moment a un altre començarien a disparar-nos. El terrorista tenia més por que nosaltres i no parava de mirar per les finestres i cridar en àrab, molt nerviós.


 


A l’alçada de Viladecans, la via estava tallada pels Mossos  i l’autobús absolutament rodejat per totes bandes. Allò era el final i el Younes ho sabia, el que no sabia jo si també ho era per a nosaltres. El conductor va parar el vehicle i el terrorista va anar cap a ell, li  va apropar un ganivet al coll i en un segon va caure a terra amb un tir al front.  


 


Quan van pujar els Mossos a l'autobús, jo no podia parar de plorar. Fins i tot ara, al cap de quasi 3 anys, somio cada dia en aquell terrible episodi en el qual Barcelona va quedar ferida.


 


 


 


 


 


 


 


 


 

T'ha agradat? Pots compartir-lo!