Tu primer

Berta Espill

Veig un petit espai lliure entre un noi capcot sobre el mòbil i una noia amb camisa a quadres. Sec vora seu. Llegeix un llibre; “La Màgia de l’Ordre”. Miro de reüll el text, sé el que hi diu. Em roda una mica el cap. Furgo a la butxaca. Hi trobo un paper plegat. En desplegar-lo queden marcats dos secs en creu.Un corrent d’aire ens avisa. Tots tres pugem al mateix vagó. Quan arrenquem, encara no sé ben bé on anar. Ara, però, ja no hi haurà gaire on triar. La noia seu davant meu i torna a llegir. Tal com diu el llibre, jo també vaig començar a caragolar les samarretes com canelons i omplir bosses d’escombraries fins que els calaixos van quedar gairebé buits. La felicitat que promet no ens va arribar, només va quedar un pis més desert. Va ser llavors quan vaig trobar la foto, en un dels teus calaixos, provant d’endreçar la vostra vida. Se us veia contents, tan a prop l’un de l’altre. No te’n vaig dir res.


Volia parlar-te’n. Del cansament constant, del dolor que se m’escampava pel cap,  quan vaig començar a agafar la línia blava.


El cel s’ha anat tornant, de mica en mica, més baix i fosc. No para de plovinejar. Vespreja quan obro la porta del pis. Veig les teves claus al rebedor. Les sabates em regalimen. 


   Seu – dius-. Hem de parlar.


“ Ara ja no tinc temps. Fico les mans a les butxaques perquè no ho vegis que em tremolen. El paper doblegat encara és a dins, l’estrenyo fort. Ara no em pots deixar! Ara no.


-       Jo també volia parlar amb tu -m’ha sortit en un fil de veu, dolç. És l’última oportunitat que tinc.


Fora de combat, queda un instant en suspens. Em recolzo un moment al marc de la porta. Estic cansada i te n’adones. Consideres que no soc cap perill.


-       Estic malalta.


La fermesa dels teus ulls s’esquerda. Has quedat atrapat.

T'ha agradat? Pots compartir-lo!