Una rosa per un 9 de Març
Et vaig trobar al carrer Pere Serafí, sortint de la classe de piano. Va ser fàcil trobar-te, el teu color rosat ressaltava enmig de tanta foscor. En apropar-me, em vaig adonar que havies estat perduda entre tantes persones. Així que et vaig agafar i et vaig dur amb mi fins al cap d’estació de la parada Fontana. Però abans vaig adjuntar-te una petita carta, desitjant que algun dia siguis retrobada per la teva propietària. I és que no ets fàcil d’aconseguir!
Ai, T-Rosa, com de desitjada i preuada ets. Així que no hi ets, se’t troba a faltar. Gràcies a tu es pot viatjar per tota Barcelona. Però només les valentes l’aconsegueixen. És per això que t’havia de portar amb la Martina. I espero que així sigui, encara que potser t’hauràs d’esperar un temps. Perquè com la gran guerrera que és, s’espera, a casa, que acabi aquesta tempesta. Pensant que després d’aquesta pluja primaveral naixeran les roses, i es retrobarà amb tu, la seva rosa, la seva t-Rosa.
Ens veiem entre portes per validar les targetes.
Atentament,
Una noia que observa el seu voltant mentre escolta l'últim disc de Manel.