QUATRE CORS I UN TRAJECTE
QUATRE CORS I UN TRAJECTE
Mireu, em dic Lara i soc persona de bons hàbits. Fa lleig que ho digui jo mateixa, però ara ho copsareu ràpidament. Cada dia m’agrada sortir a fer una bona caminada per la meva Barcelona. Poso la corretja al Rus, el meu gos "labrador" de color nit, negre, negre...i avall que fa baixada. Enfilem des de la plaça Lesseps fins a arribar a mar. Olorar la salabror de l’aire ens omple el pit i l’ànima, a tots dos. Després retornem, agafant el metro. Cada dia un trajecte Drassanes-Lesseps.
Aquell dia d’hivern va ser especial, alguna cosa flotava a l’aire. Dia ras, blau, fred. Aquell sisè sentit que diuen tenen els gossos va treballar. Vam entrar a l’andana i en Rus va voler quedar-se a alçada del primer vagó. Bé, jo el vaig deixar fer. I quina va ser la sorpresa quan, en entrar-hi, hi havia asseguda una noia amb el seu gos. "Labrador", també. Color canyella. Preciós. Pigall. Diuen que els gossos s’assemblen als amos. En aquest cas, més cert no podia ser. La mestressa de la Clua, era tan bonica!, rosseta i espigada. Ella, extravertida, va comentar que un noi que ara s’estava dret, feia tan sols un moment, amablement li havia cedit el seient allà mateix, per no haver d’anar ella, al seient que restava buit a l’altre vagó. Els animalons feien gatzara a la seva manera, nosaltres a la nostra. En aquell mateix instant els quatre cors es van connectar en un mateix batec, tanmateix com tota la xarxa de metro i bus! Algun querubí va llençar una sageta i va encertar de ple. Tant és així que el proper vint-i-tres d’abril, Sant Jordi beneirà en Rus i la Clua i l’alcaldessa ens unirà oficialment i per sempre més, a la Clàudia i a mi.
LIBÈL·LULA