Salvar vides
Un quart de vuit del matí... Ningú pel carrer... Avui començo una nova feina que no té res a veure amb la meva ocupació habitual. El maleït virus és el culpable. Però els rebuts continuen arribant. Tinc neguit perquè no sé si arribaré a l'hora. Tot depèn del bus. Arribo a la parada. No hi ha ningú. Consulto l'app de TMB i sembla que falti molt perquè passi el meu bus. Valoro la possibilitat de començar a caminar, però són 5 km... Agafar un taxi és una opció surrealista. De sobte, apareix un bus sense identificar la línia i s'atura. Obre la porta i la conductora em pregunta: "On vas?". "A l'Hospital del Mar; és el meu primer dia de treball i no sé si serà l'últim, perquè dubto que arribi a temps…" "Ostres! Treballes al Mar? Vinga, puja!! Jo començo el servei a les 8 just allà! No t'amoïnes que arribarem a temps!"I sí, vaig arribar a temps!... Quan vaig baixar del bus, em va dir: "Que salvis moltes vides!". Li vaig contestar que si aquell dia en salvava alguna, era gràcies al fet que ella havia estat la primera que havia salvat la meva.Tots els malalts que vaig poder ajudar aquest dia ignoraven que tot havia estat possible gràcies a una conductora de TMB, que realment va ser qui ens va salvar la vida a tots.