(No Podem) Marxar de Casa
D'ençà que ha canviat l'hora aplaudim banyades per uns tímids rajos de sol taronja de-no-res. Son una cosa així com la llum que s’intueix al final d’un túnel.
I avui mentre picava de mans he començat a construir una espècie de camí subterrani per sortir on voldria. I he pintat mentalment el color de llum que m’agradaria veure en arribar a l’altra banda. Qui pogués saber on portaria, avui, el teu túnel, i de quin to seria, avui, la llum del teu final. A mi m'encantaria arribar a un lloc on fes la teua olor.
Gràcies infinites -he pensat. Gràcies per tenir finestres i fruites i flors que comencen a florir. Gràcies pels diumenges de sol en trossos de terrassa. Pel sentiment de llibertat que ara genera un pamet d'herba. Pels llibres que acumulo a la prestatgeria i que mai deixaré d'acumular. Per les roses tímides del jardí que intentaran consolar-me la millor setmana de l'any. Per tenir tanta casa i una casa que és tan llar. Tant de bo tothom pogués dir de veritat que com que és nit freda per ser abril, no s'està enlloc com a casa.
Hem dit adeu efusivament als pocs veïns que tenim a prop. I he anat de la terrassa a l’habitació, gran trajecte. He obert el llum, artificial. I pensant en flors, finestres, fruites, en finals de túnel i en tots els principis radiants que vindran després del maleït virus, m’han atrapat la mateixa gratitud, el mateix enyor i la mateixa nostàlgia que tinc qualsevol diumenge tarda a l’autobús quan el sol se’n va. Els fills adoptius de Barcelona tenim una vida estranya.
Ja no recordo en quin moment vaig hipotecar els diumenges nit. Per què em va semblar bona idea tenir una mica de mi per aquí baix i per allà dalt i per tot arreu i per cap lloc. Casa meua m'agrada més del que recordava. No sé com vaig poder marxar d’aquí un dia.
Però això només m’he atrevit a escriure-ho avui. Avui, que el meu túnel era la grisor del metro trencada per la llum d'una de les seues estacions. Avui, que hagués tret una mica el cap i el cos a Sants, Verdaguer, Urquinaona, Glòries o a qualsevol parada que m'apropés a tu. Avui, que he enyorat la vida que tenia fins fa unes setmanes. Avui, que ha tornat a ser diumenge, i que no he hagut, ni he pogut, marxar de casa.