No en vull la normalitat...
Es llevava com sempre,feia la seva meditació,la seva gimnàstica,esmorzava i anava a cosir,esperava la seva parella amb molta impaciència quan tornés de treballar...
Uns dies baixava a Barcelona en aquell tren ple de gom a gom,que a la tornada cap a Manresa la relaxava perquè el tren gairebé es quedava sense ningú. Mentre mirava per la finestra , gaudia del paisatge con si fos la primera vegada, sempre al·lucinada amb la presència de la muntanya màgica de Montserrat."TOT ERA DIFERENT"
Però de cop, un dia, es va tornar normal: ara, quan es llevava, buscava una finestra per meditar i sentir l'aire i el sol ,ara la gimnàstica era per cuidar-se i no per presumir de cintura,ara en comptes de rebre la seva parella amb un petó i una abraçada havia d'esperar que es desinfectés,i en comptes d'anar a cosir les seves creacions, confeccionava mascaretes posant-hi totes les seves intencions i bona voluntat i afecte, esperant que tot tornés a ser "DIFERENT," perquè descobrí que la vida mai pot ser normal.