El nou metro ja funciona.

Albiosca

Aquell dia l’Arnau es va aixecar amb ganes d’utilitzar el MetroClàssic en lloc del MetroInstant, no tenia pressa, era el seu dia de passeig estipulat per les Autoritats Sanitàries.


Després de l’Any Inici, just feia vint anys, tot havia canviat molt a la societat, tot estava molt més acotat, la vida es centrava en la higiene i en la seguretat mèdica.


Encara recordava el dia que es va inaugurar el MetroInstant. Aprofitant i millorant tota la infraestructura subterrània del metro de Barcelona, un grup d’enginyers, dirigits per una de les ments més brillants del segle XXI, va dissenyar un sistema semi-individual de transport híper-ràpid. De fet, tenia alguna semblança al metro habitual: el passatger baixava a l’andana i pujava a un vagó on l’esperava un seient numerat per a ell, separat dos metres d’un altre viatger, el tren arribava sempre buit i desinfectat a l’estació, un cop assegut, posava la seva targeta en la ranura de destinació, en pocs segons es tancava l’habitacle del seient i començava el viatge, sense haver de fer cap transbordament. Cada viatger tenia una destinació particular, però el sistema el portava on l’havia de portar. Fos quin fos el destí, tant si calia fer un trajecte que abans durava cinc minuts com si en durava quaranta, el viatge en MetroInstant durava trenta segons, els especialistes en deien viatge quàntic individual. A l’estació de destí s’arribava en un vagó amb la mateixa gent que  baixava en aquella estació. Tot mil·limètricament mesurat per una super-computadora. En cada viatge es netejava profundament tot el tren i s’utilitzava per a portar els nous viatgers des d’aquella estació a les seves destinacions particulars.


L’Arnau aquell dia volia agafar el MetroClàssic, només s’havia mantingut de manera testimonial per aquella gent que mai tenia pressa, gent gran o altres col·lectius que no podien viatjar amb el MetroInstant. Fins i tot el bitllet era diferent, la freqüència en lloc de ser cada pocs segons com en el nou sistema de transport, era cada 10 minuts, el trajecte era el que recordava de quan era petit, amb els transbordaments habituals, s’assemblava força a com era abans de l’Any Inici, quan la gent omplia els vagons en les hores punta i havies de saber quina era la manera més ràpida per anar d’un lloc a un altre, excepte que ara les Autoritats no deixaven que la gent s’acumulés i tampoc feia falta, perquè gairebé tothom utilitzava el MetroInstant i les poques persones que agafaven el MetroClàssic no tenien cap necessitat de trobar una manera ràpida per anar enlloc.


Aquell dia l’Arnau tenia molt temps  i li agradava recordar la seva infantesa, quan viatjava per totes les línies de metro amb el seu avi, allò el transportava a una època més senzilla.


 


L’Arnau, amb només deu anys i en ple confinament, aquell any 2020 (el que seria anomenat Any Inici), va decidir que estudiaria per ser enginyer, tenia una idea per transformar el metro de la seva estimada Barcelona en un sistema semi-individual de transport híper-ràpid.

T'ha agradat? Pots compartir-lo!