UN, DOS, TRES...

ORIONDREI

UN, DOS, TRES


 


Camina comptant els passos de tres en tres.


Sempre ho fa així. Des de petit. Un, dos,tres...i para. Un...dos, tres... i para.


Això li serveix per a tot. 


Quan va del llit al lavabo, de la cuina al sofà.


Avui agafa el V27 davant del Mercat de la Mercè. 


Vol arribar a la plaça Karl Marx, baixar i passejar per el parc central.


Primer dia que surt des que tot es va parar. Quants passos farà?


És a la parada. El bus arriba. Obre les portes.


Puja. Un, dos, tres... tres graons.


Passa la targeta. Aixeca el cap. El bus és gairebé buit. Només hi ha una noia al fons. La veïna del tercer!


Seu al costat de la porta.


A la següent parada, la noia s’acosta.


I sense treure’s la màscara, diu:


-Hola, Andreu, quin sol més bonic, oi?


-I tant!- respon. 


Ella baixa. 


El bus queda sol, només ell i la conductora.


Queden tes parades. Les compta. Una, dues, tres...


Arriben a la plaça. S’obre la porta. 


Baixa. Un, dos, tres ...tres graons.


Aixeca el cap. El cel és clar, hi ha molta llum. 


Respira. Comença a caminar. Un, dos, tres...


Quants passos farà?


 

T'ha agradat? Pots compartir-lo!